Per fi! Avui he recollit les meves ulleres progressives fetes segons la nova medició oftalmològica i sembla que em van bé. Ja fa més de dues hores que les duc i no he tingut cap problema major ni baixant escales ni fent vida normal.No cal que les dugui sempre però avui volia provar-les en totes les circumstàncies. Aquesta nova imposició és un peatge més de l'edat. Què hi farem. La llauna major de tot això és el temps que et menja. Al llevar-te que si cremes per aquí i per allí, després les diverses pròtesis (que malament que sona i total!...), arreglar-te una mica per intentar dissimular coses, la o les pastilles... un cop has esmorzat i llegit el diari són les onze i queda poc temps per segons què. Doncs ràpid, ràpid, al carrer que el món està fora de casa i cal veure'l bé. A més a més els dies freds i amb sol són una meravella. És veritat que els vells (res d'eufemismes) tenim algun handicap però també més temps per gaudir de plaers diversos. Cal aprofitar-los. Després, és clar, se'm fan les dues de la nit i no me'n voldria anar a dormir perquè encara em queden coses a fer. Demà, demà ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada