dimecres, 21 d’octubre del 2015



Fa uns quants dies que visc en psicodèlia induïda. El fet desencadenant són unes olleres progressives que a desgràcia d'un infortunat diagnòstic en renovar-me el carnet de conduir, vaig tenir la pèssima idea de fer-me fer, creient que lluny + a prop =  progressives. He anat a protestar a l'òptica perquè el seu preu m'obligava a fer-ho.
 Em diuen que és el cervell el que s'ha d'acostumar. però per pur esperit de contradicció no m'hi acostumo. No em direu que no és surrealista posar-se olleres per veure bé el que veia perfectament (o així ho creia). I així estic, ara em cal el doble de temps per llegir el diari, per exemple, i quan surt una paraula infreqüent o estranya, la feina és meva per confegir una lectura coherent. A vegades no en faig cas i invento. Total, la realitat és tan psicodèlica  que no ve d'aqui. Potser Mare Natura, que és tan sàvia, em vol dur suaument cap a la inòpia senil. 


1 comentari:

  1. Fa dos anys que les porto sense massa problemes, sols un, baixar les escales del Metro. M'haig d'agafar de la barana perquè els esglaons si no vigilo els perdo, una sensació molt estranya.

    ResponElimina