He estat uns dies fora de casa i sense poder entrar al bloc. A més a més "el problema"familiar segueix ocupant bona part de les estones lliures dels meus dies. Per fi, aquest cap de setmana ha estat un parèntesi de pau a Saifores. Aqui oblido, recordo, llegeixo, penso...i de tan vell, tot em sembla nou en el renéixer primaveral. Inclús m'agafa la vena poètica. No veig la televisió ni escolto la ràdio i ja veurem si podré acabar enviant aquesta entrada perquè l'internet per mitjà del telèfon
és precari. Sento la brisa, una merla i un motor llunyà i sé els meus fent, com jo, la migdiada després d'una paella i un pastís per celebrar el meu aniversari. Sí, ja us ho dic, què més puc desitjar?
Migdiada sota l'avellaner
Taques de l'ombra sota les fulles
pluja de sol, el seu vestit.
la brisa el mou
Sobre la gespa,
el llibre em cau..
Veig moltes taques
d'ombres i sol,
potser la pau,
Canta la brisa
Que em vetlla el son.
29-maig-2015
Que sedant aquest poema!
ResponEliminaMoltes Felicitats! mica en mica van caient i que sigui així per molts anys!
ResponEliminaUna abraçada.
Per molts anys! Recordo la festa dels 70 tot just arribades de Cape Cod.
ResponEliminaMOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!! SUSI I RAFEL
ResponElimina