Fa tants dies que nom escric que no sé si me'n recordaré de quines passes he de seguir. No he estat malalta ni res semblant però tinc un problema familiar urgent i impertinent que ocupa bona part del meu caletri. Tampoc la lectura dels diaris em serveixen de distracció i al cinema poca cosa hi ha que veure. La preparació (Déu ens agafi confessats) de les eleccions em fan témer que no hi ha candidat ideal. Començo a estar tipa de votar el menys dolent en comptes del millor, a tot. El mateix contingut dels diaris deixa molt que desitjar. Ja no sé què llegeixo o si és que l'Hola és el millor perquè només es parla de futbol, d'artistes de cinema o estrelles dels més variats conceptes i cap que m'interessi especialment.però sembla que sigui el no va més. Sort de l'escriptura i del meu propi i privat cinema que em procura les poques estones de lleure d'aquests dies. 

Però avui... oh avui ... avui és el    

                                                          Lobster day

o sigui el dia de la llagosta. El recordatori anual de la nostra aventura americana de comprovació indagatòria i juerga personal després d'haver escrit El caso Worthington.

Avui una llagosta per cap i altres menges delicioses, per mà de la Marisa, faran les delícies del personal, els Five black cats i dos cònjugues .  Avui tornarem a riure en ales de l'amistat, el record (nou anys ja) i el nostre particular sentit de l'humor. Bé prou que el necessitem, encara que només sigui per un dia.

                                        Tots els mals desennuvola, la llagosta a la cassola

                                        Visca Cape Cod i visquen les lobsters!!!!!!