dijous, 14 de maig del 2015




Fa tants dies que nom escric que no sé si me'n recordaré de quines passes he de seguir. No he estat malalta ni res semblant però tinc un problema familiar urgent i impertinent que ocupa bona part del meu caletri. Tampoc la lectura dels diaris em serveixen de distracció i al cinema poca cosa hi ha que veure. La preparació (Déu ens agafi confessats) de les eleccions em fan témer que no hi ha candidat ideal. Començo a estar tipa de votar el menys dolent en comptes del millor, a tot. El mateix contingut dels diaris deixa molt que desitjar. Ja no sé què llegeixo o si és que l'Hola és el millor perquè només es parla de futbol, d'artistes de cinema o estrelles dels més variats conceptes i cap que m'interessi especialment.però sembla que sigui el no va més. Sort de l'escriptura i del meu propi i privat cinema que em procura les poques estones de lleure d'aquests dies. 

Però avui... oh avui ... avui és el    

                                                          Lobster day

o sigui el dia de la llagosta. El recordatori anual de la nostra aventura americana de comprovació indagatòria i juerga personal després d'haver escrit El caso Worthington.
Avui una llagosta per cap i altres menges delicioses, per mà de la Marisa, faran les delícies del personal, els Five black cats i dos cònjugues .  Avui tornarem a riure en ales de l'amistat, el record (nou anys ja) i el nostre particular sentit de l'humor. Bé prou que el necessitem, encara que només sigui per un dia.
                                        Tots els mals desennuvola, la llagosta a la cassola
                                        Visca Cape Cod i visquen les lobsters!!!!!!  

3 comentaris:

  1. En donc fe, el dinar ha sigut una trovada d'amistat, de bona cuina per part de la Marisa i una estona de relax i somriures. I en van 9 de Lobster Day.

    ResponElimina
  2. En donc fe, el dinar ha sigut una trovada d'amistat, de bona cuina per part de la Marisa i una estona de relax i somriures. I en van 9 de Lobster Day.

    ResponElimina
  3. Ho veig ara, després d'un dia de recuperació i un de posar-me al dia. Gràcies a tots i totes per haver vingut a compartir amb mi el record d'un viatge fantàstic. Sento molt que en Joan s'ho hagi perdut però, coneixent-lo, se que estarà content de veure que continuem sense defallir.

    ResponElimina