Aquesta nit pensaré en vosaltres, Ma. Dolors, Ma. Teresa i Malole.
Per la tele fan "Atrapado en el tiempo" i recordo quan, en el nostre viatge a Boston deiem que semblava que visquessim un dia i un altra com en la pel·lícula.
Aquella pluja que ens agafava tan bon punt sortiem al carrer i que tot i així no aconseguía esborrar-nos el somriure.
Un día em vaig haver de canviar les calces i assecar la roba amb la planxa!
A les fotos es veu que no hi anava ningú pel carrer, llevat de nosaltres....Quin fart de riure!
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada