Després de la guerra, època de les meves primeres imatges-record i moment també de penúries més o menys amagades, moltes dones (sempre elles) "giraven" la roba, abrics, americanes, posaven un peu nou a les camises velles, sargien, escurçaven, allargaven etc a fi d'aprofitar i donar una aparença acceptable a la roba que havia fet molta guerra. Jo tenia una tia que era familiarment famosa per la seva habilitat en aquest camp; res no se li resistia i d'uns pantalons vells en feia una faldilla, d'una americana una jaqueta sastre, feia sabatilles per tota la família, pantalons pels més petits, etc i al final amb els últims retalls uns agafadors per la cuina o una diadema pels cabells amb una goma de calcetes a dins. Era allò que en castellà diuen hacer de la capa un sayo encara que el significat final no sigui exactament el mateix, però preneu-vos-ho com a llicència poètica. 

Tot això m'ho ha recordat aquesta fotografia de Herren Merkels. I em pregunto si l'americana d'ell ha sortit d'una d'ella o la d'ella d'una d'ell ? Crec que la d'ella és la segona versió. Deuen conèixer una modista amb mans de plata que els vesteix ben apanyats, estalviant-se uns calerons, que de ric no te'n fas sinó sent estalviador, però li podrien comprar una planxa a la cosidora perquè un vestit sense el cop de planxa, fa deixat, francament.