LA TRESCA I LA VERDESCA

Vivim immersos en una barreja de temps i espai, però resulta que per circumstàncies fortuïtes i normalment fora del nostre control, aquesta simbiosi es trenca, dissociant aquests elements que semblaven indissolubles formant el nostre teló de fons. Aquesta és exactament la meva situació, espero que momentània. El temps avança implacable i l'espai s'ha tornat una mena de calidoscopi amb les mateixes formes agrupant-se cada dia en una nova figura, monòtona de color i estúpidament repetida. Penso en vosaltres, els meus fidels seguidors però sense poder-me posar en contacte perqè sóc ves a saber on buscant impossibles. Aquest assumpte del meu germà és com un joc de l'escala en que puges i baixes sense massa sentit i sense arribar a cap lloc si no és per pura casualitat. De moment tot són sorpreses i cap d'agradable i no em consola allò de donar temps al temps perquè no sé on ha fugit. A més a més això se solapa amb la preparació del viatge, ja gairebé imminent i anades amunt i avall de Saifores on aniré a parar en quant retorni i llavors les anades i vingudes seran en sentit invers per la força dels esdeveniments.

Bé ja veieu que estic molt reflexiva però poc dedicada a les meves ocupacions habituals. Sapigueu però que amb el bloc i sobretot amb vosaltres estic sempre amb un peu en el graó corresponent, encara que pugui estar en un punt llunyà del temps i de l'espai.