L'arpa i les seves vibracions,386

PALMIRA, records

El 29 de juny (nº 383), us parlava del meus records del Nepal, desprès  del terrible terratrèmol, fet geològic que no és podia preveure. Avui repeteixo el meus sentiments de dolor, davant dels fets de Palmira, aquesta vegada amb l'agreujant de destrucció per pur odi, ignorància i incultura dels jidaistes i/o estat Islàmic, EI.

Fa 16 anys vaig tenir la sort de visitar Síria. En conservo moltes fotografies i el diari. Copio una part del que tinc escrit.

" Sortida de BCN el 25 de desembre de 1998, Nadal, és el primer dia de la meva vida, que el passo volant. El dinar és  de festa i, a baix tenim el paisatge d'Europa amb tots els pics nevats. Barcelona - París, 2 hores. París - Damasc 4 hores, 45 minuts. A Damasc lloguem una furgoneta amb xofer, Ayman Almanshadi,   i amb ell  recorrem 320 km., per una zona desèrtica, però amb una carretera ben cuidada fins a PALMIRA. Hotel Heliopolis, al mig de l'oasi, tot el  voltant és verd i des de la finestra de la meva habitació, veig al fons el Temple de Bêl,  dit també de Baal.

Un cop descansats, visitem a peu la zona, Temple de Bêl, en la foto surto com un nan, davant la porta i les seves columnes.

Dia següent, visita guiada de l'antiga ciutat, ( la nova de serveis es troba més lluny), a la dreta passem pel  l'arc triomfal que donava entrada a la ciutat, un cop dins ens impressiona  la Via Recta de  1250 m. de llarg, per 11 m. d'ample.  El Tetrapile , amb columnes de granit que marcaven l'encreuament dels dos carrers principals. Visita de la façana del Teatre que representa un palau, els actors sortien per tres portes diferents i els músics estaven en el baix de l'escenari, tot era de marbre blanc. Seguin desprès pel camí  de les tombes a l'est de l'antiga ciutat, aquestes tenien forma de torre i cada una pertanyia a una família. Fou en aquesta zona quasi desèrtica, on em vaig trobar amb un pastoret que portava una cabreta recent nascuda al braç, fotografia que aquell any vaig enviar-vos com a felicitació de Nadal i que els amics recordareu. Em va deixar fotografiar-lo, la seva cara tenia una bellesa serena que em va captivar, cada any per Nadal el recordo.

Ja dins el desert de Síria visitarem una haima , amb la tenda feta amb pells de cabra i cordes, la primera dona del beduí, ens oferí té com signe d'hospitalitat, hi vivia ell amb les seves tres esposes i una colla de fills petits que jugaven per allí amb les cabres.

Tot aquest patrimoni reconegut per l' UNESCO , de més de 5000 anys de història, punt de trobada de les caravanes, en el segle I aC , conegut com  La ruta de la Seda, està ara en perill, per uns bojos que maten i assassinen.

Torno ara al Nepal i igual que penso si la deessa Kumari  esta viva o enterrada sota els enderrocs, també penso amb el pastoret que no té nom, quina sort haurà tingut, si viu o mort per l'odi dels invasors. I també el guia Ayman que ens acompanyà amb els seus coneixements del terreny.

Viatjar és interessant, ara els meus records en pocs dies se sumen entre Nepal i Palmira, entre un fet geològic i una guerra. Els dos han canviat la gent i el terreny, que tinc en les meves fotografies.