dijous, 24 de maig de 2012



El meu pare es va casar gran, tenia quaranta dos anys i molts nebots als que duia a trescar i verdejar. Al final la tribu de cosins vam ser vint i sis i jo que vaig ser la petita molts anys era "la nena" urbi et orbe i em duien com si fos una reina. Ahir es va morir un d'aquest cosins i en record del que va ser, em toca enterrament. Però no patiu, les lobsters ja son a casa i d'elles me'n ocuparé a la tarda.  No tinc temps per a més.

1 comentari:

  1. Ara ja se de qui vas heretar l'afició de trescar i verdejar

    ResponElimina