VA DE LLIBRES

Com a premi per haver endevinat l'enigma he rebut un llibre:

JARDÍ VORA EL MAR de Mercè Rodoreda. Un jardiner relata en primera persona la seva vida (amb el record de la seva dona morta) i durant sis estius la dels amos i els seus amics, els coneguts, les cambreres i cuineres i els treballadors. Una torre vora el mar n'és l'escenari. Hi ha amor, drama, gelosia, infedelitats, enveja i amistat. Molt ben escrit, amb un llenguatge molt apropiat al personatge, al qual arribem a conéixer i a apreciar, igual que l'aprecien tots, que el fan confident. No hi ha ningú al món que s'estimi més la seva feina com el jardiner. Ara que l'he acabat no sabria dir si algú l'anomena pel seu nom. Potser no és important i no el vull buscar.

Ja sabia que la Rodoreda era una enamorada de les flors i les plantes. En surten tantes! Noms d'aquells que fan bonic només de sentir. ...Es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles. I de cada magnoliera, que semblava un arbre de rei. Vinguin a veure les roses. Tinc els roses ensofrats perquè hi ha com una passa de pugó. Mirin el color de rosa de la Carolina. I les poncelles, semble que l'aire s'enretiri per no fer-les obrir de pressa. I el groc d'aquesta altra, la Talismà. I el vermell de sang de l'Holanda que quan es bada del tot perd força i es torna vermell del color del tomàquet...I veuen? aqueses són les roses molsa. Totes les tiges de molsa espessa. I si haguessin vingut pel maig haurien vist els lilàs, que semblen un bosc: els blancs, els lila, els de color violeta i cardenal...I de flor doble, saben? I cada branca omple un gerro. ¿No veuen que només em cuido d'això? Oi que no es pot dir millor? També parla una mica dels carrers del barri de Sant Gervasi a on va viure i que conec bé.

L'he llegit en un dia i ha estat un plaer, mentre pensava en el jardí "asilvestrat" de la Ma. Dolors, avui ple a vessar de familiars celebrant el seu aniversari. PER MOLTS ANYS!