MARIE CURIE, 1867 - 1934
2011, ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA
(el color blau l’identifica internacionalment)
Amb motiu del centenari del Premi Nobel de Química atorgat a Maria Sklodowska, ja feia anys Marie Curie, el Museu Curie de París i l’Institut d’Estudis Catalans han proposat una exposició , recórrer la trajectòria d’aquesta dona excepcional. L’exposició s’emmarca , també, dins dels actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química. (carrer del Carme, 47, entrada lliure). Són 12 panels que molt senzillament ens exposen fotografies i un breu relat de la seva vida i del seu treball. A més la visita del claustre de l’antiga Casa de Convalescència de Sant Pau, sempre és recomanable, magnífic edifici civil, d’estil classicista del segle XVII. S’ajunta doncs el contingut i el continent. Eren les 6 de la tarda i em vaig trobar sola , a ningú més se li va ocórrer entrar a aquella hora, faig fer fotografies de tots els panels i vaig quedar-me una bona estona mirant els murals i els arrambadors de ceràmica restaurats fa uns anys. Tot escoltant el silenci, em va envair una sensació de pau com feia temps no gaudia a Ciutat Vella, una experiència que per improvisada va resultar gratificant.
No explico res del matrimoni Curie, perquè tot és sabut, em va impessionar un paràgraf d’una carta de Pierre Curie a Marie, agost del 1894: “ Tanmateix, seria tan bonic que no goso pensar-hi, poder viure plegats, hipnotitzats pels nostres somnis, el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic”
He trobat això i t'ho vull dedicar per a la teva secció.
ResponElimina"No es pot veure ni palpar, i tanmateix, se sent.La música és una de les manifestacions artístiques més universals i, a la vegada, un dels trets més singulars, juntament amb la parla, de l'éser humà. Però el llenguatge musical té, també, molt en comú amb un altre llenguatge que la inteligencia ha inventat per a descriure la realitat: la ciència. Aquesta parla d'espectres, frecuències, ressonàncies, vibracions i análisi armònic. No és una simple coincidència, no hi ha música sense física".
A que li escau bé? Un petó.
Li escau molt bé, també diuen que les matemàtiques són música, al final tot va unit i, ens fa adonar que no sabem res i que amb tota una vida es pot aprendre molt poca cosa.
ResponEliminaAvui és tancat però demà cap allí correré.
ResponEliminaDurant molts anys de la meva vida (exactament vuit), aquest pati va formar part de la meva quotidianitat pel veïnatge amb l'Escola Massana. Allí sortíem a berenar i a passejar, és el pati de les comfidències i de les festes; més endavant el de les passejades d'en Juli mentre m'esperava i on havíem festejat tant i tant. Ara segueix pinçant-me la nostàlgia cada cop que hi entro però ho faig sovint, forma part de mi.