![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLj3KqAC2FjGKH94j4qPQaZ4LrFeUALuZaD6QXlYTBzWMdAt2kMq-CQwVsf0t5A-Xmc2MPDrFZXQIvOf5xIuNDDx9E2zcIH7DfeqXsOnB2b6BY71eNEwYIhcCN9a2BGAMhtHCOaYSNPqE/s400/9132aguila.jpg)
II LA PATUM - L’Àliga és la quarta representació que surt, desprès dels Turcs, les Maces i les Guites. És una figura de cartró pedra que balla al so d’una música distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura, que podria tenir el seu origen en el s. XVI ve d’un antic himne Gregorià, i segons expliquen ha sigut definida com “una de les tres peces més genials de la música tradicional catalana”
A l’iniciar els primers compassos a la plaça, és passa del gran soroll al silenci totat, casi està mal vist respirar. A mi em va recordar velles melodies gregorianes que havia cantat a la Coral, és una música que cala dins i et posa la pell de gallina escoltada in situ. L’Àliga és l’al·legoria de Sant Joan, així és representat en la litúrgia cristiana i el dia de Corpus, en la les lectures de la Missa es recorden uns relats escrits per ell. Aquesta Àliga que veieu en la foto va guarnida amb moltes flors i verd i coronada com il fou. És d’una gran bellesa. També val a dir que és la més seriosa, les altres representacions tenen un sentit més lúdic i guerrer, són més provocatives per la seva expressivitat i sobretot pel foc que llança a tots els que tenen al voltant
Vam comprar el CD amb les músiques de la Patum per recordar-la des de Barcelona. Durant el viatge de tornada la van gaudir i comentar entre tots quatre.
Fins demà que us parlaré de les Guites, la gran o la xica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada