2ª part , de la cara
fosca de Rússia, l'alcoholisme
No
entraré en estudis psicològics, sociològics, ni mèdics, res d’això, si us interessa
hi han documents molt seriosos que ho
han estudiat. Jo sols transmeterè una data esgarrifosa que ens va donar la Tatiana,
la nostra guia a Moscou. ara mateix en ple segle XXI l'esperança de vida és de 58 anys pels homes i 62 per les dones. Pràcticament no es veuen vells, molts de nosaltres ja no hi seriem. Tampoc
és matemàtic, possiblement als pobles es trobin persones grans, però a ciutat
les malalties hepàtiques, les lesions, les malalties cardiològiques són causa sovint de mort. A això si afegeix
una assistència medica que no cobreix les necessitats, uns metges corruptes que
volen diners per visitar-te, unes infermeres que no compleixen amb ètica, (em
dol perquè és el meu ofici i me l’estimo) i altres factors
La beguda els hi és un refugi en les temporades d’hivern a 30 i 40 graus
negatius, sense sol durant setmanes, amb tristor i depressions i altres situacions
que conviden a una bona glopada de vodka. Desprès d’una, en ve una altre i així
fins a la botella sencera.
Antigament anomenaven el vodka “l’aigua de la vida”, amb diminutiu i abreviatura
és “la agüita” que consta únicament d’aigua i etanol. S’obté de la fermentació
de grans: sègol, blat, remolatxa o patata. El contingut d’alcohol es troba entre
el 30% i el 50% de volum, el rus conté
el 40%, el resultat és una destil·lació insípida composta d’aigua i alcohol, el
de Moscou l’anomenen Moskouskaya. El de més preu és el Beluga, alguns del grup
el van comprar per portar a Barcelona. A l’Alfons i la Joana que el duien a la
mà, els hi van confiscar a la duana d’Àustria en el Transfer, dient que no es
podia entrar perquè el país no tenia relacions amb Rússia. Allí es va quedar,
segur que no es va perdre i se’l van beure els policies .Coses dels viatges.
Encara que tots ho sabem, fa de mal sentir.
ResponEliminaNosaltres vam provar un vespre, juntament amb altres companys, el vodka Beluga, el millor teòricament, però la veritat no el vaig trobar ni massa fort ni massa gustós... En volia comprar una ampolla al duty-free per obsequiar a la família, però també ens van dir que no el podia treure del país perquè ells no estan dins la UE. Conclusió: que se'l guarden tot per ells per veure-se'l quan arribi l'hivern.
ResponEliminaNosaltres, passejant pels carrers a plena hora del dia, varem veure xicots en estat etílic i per descomptat el divendres al vespre a les places ja es veia el "botellon" igual que en el nostre país. La globalització impera.
ResponElimina