dimarts, 21 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



El meu únic panorama conscient és l'esperança que un dia  no molt llunyà comenci a refrescar. Això de la calor ho porto molt malament. En les quatre estacions ho dic i no me'n canso de repetir-ho: NO M'AGRADA LA CALOR, m'enerva profundament i visc pendent de l'hora en que al marxar el sol aquesta angúnia minva.
 Ahir a la nit miràvem un reportatge sobre un satèlit artificial que van enviar a Saturn i com ho van fer per acréixer la potència capaç de fer-li anar. Brutal! Vam quedar commocionades i tot el dia que en parlem. Això ens ha fet reflexionar molt sobre allò tan sabut de la nostra petitesa, l'enormitat de la casualitat que ens ha fet viure i com és possible el pensament en general i en particular. Això, tot i que produeix calfreds no ens acaba de treure el foc de sobre. Ens estarem acostant al sol? ...que em quedi on estic. Inclús estic disposada a creure que de la situació actual acabarem sortint-nos en. És la relativitat de les coses del món enfront de les dimensions còsmiques.
Ves quines coses ens preocupen, avui que , precisament, som tots grans i per tant regna una calma inusitada.