dijous, 9 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



El meu paisatge també pot ser l'ombra d'un núvol, com diu el poeta Ibn al Mu'tazz:
Per ventura, el món 
no és sinó l'ombra d'un núvol que,
si bé el famolenc d'ombra gaudeix,
tot seguit es dissol.
Podem viure l'eternitat en la fantasia. La intensitat en el convenciment del que fem. L'aventura en l'exercici de l'amor. I, encara que tot sigui efímer, no és motiu per deixar-nos anar a la insensatesa de la inèrcia. És millor procurar viure bé.

5 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Tens raó i de la gran, de la de veritat. Quants núvols he contemplat i retratat a la meva vida... He vist passar núvols al capvespre que portaven el castell rosat d'Al·ladí, el de la llàntia. I he escrit un llibre dels meus preferits que es diu "El maestro de nubes" (Ed. Òmicron). És un dels que forma part dels de la meva protesta contra la falta de traduccions al castellà; el vaig escriure directament: la meva família materna era asturiana-gallega i sóc bilingüe perfecta, perquè amb el pare sempre vam parlar en català i amb la mare en castellà. El llibre és entranyable, i en vaig estudiar molts, de núvols, amb gran satisfacció meva.
Et desitjo que contemplis de gust i que no tinguis en compte la meva lentitud per cobertura paupèrrima.

Maria Teresa ha dit...

Jo també miro núvols que s'esfumen lentament en tardes d'estiu. Buscaré el llibre de l'Olga...

marisa ha dit...

Jo també el vull llegir. Sóc de les que començo a mirar i a mirar els núvols i qualsevol cosa terrenal em distreu.

Maria Dolors Giral ha dit...

Acabarem sent uns bufanúvols?

Maria Dolors Giral ha dit...

Acabarem sent uns bufanúvols?