El meu paisatge també pot ser l'ombra d'un núvol, com diu el poeta Ibn al Mu'tazz:
Per ventura, el món
no és sinó l'ombra d'un núvol que,
si bé el famolenc d'ombra gaudeix,
tot seguit es dissol.
Podem viure l'eternitat en la fantasia. La intensitat en el convenciment del que fem. L'aventura en l'exercici de l'amor. I, encara que tot sigui efímer, no és motiu per deixar-nos anar a la insensatesa de la inèrcia. És millor procurar viure bé.
Tens raó i de la gran, de la de veritat. Quants núvols he contemplat i retratat a la meva vida... He vist passar núvols al capvespre que portaven el castell rosat d'Al·ladí, el de la llàntia. I he escrit un llibre dels meus preferits que es diu "El maestro de nubes" (Ed. Òmicron). És un dels que forma part dels de la meva protesta contra la falta de traduccions al castellà; el vaig escriure directament: la meva família materna era asturiana-gallega i sóc bilingüe perfecta, perquè amb el pare sempre vam parlar en català i amb la mare en castellà. El llibre és entranyable, i en vaig estudiar molts, de núvols, amb gran satisfacció meva.
ResponEliminaEt desitjo que contemplis de gust i que no tinguis en compte la meva lentitud per cobertura paupèrrima.
Jo també miro núvols que s'esfumen lentament en tardes d'estiu. Buscaré el llibre de l'Olga...
ResponEliminaJo també el vull llegir. Sóc de les que començo a mirar i a mirar els núvols i qualsevol cosa terrenal em distreu.
ResponEliminaAcabarem sent uns bufanúvols?
ResponEliminaAcabarem sent uns bufanúvols?
ResponElimina