L'arpa i les seves vibracions, 218

  RÚSSIA, 8                      Aleksandr Sergéyerich PUSHKIN

Donat que portem el cuquet de la literatura a dins, i que en el  taller d’escriptura hem llegit treballs d’escriptors russos; durant tot el viatge, vaig estar amatent a tot el que podia trobar d’ells.  A Sant Petersburg  tot  volta a redós de Pushkin, ja que és la ciutat on va néixer i morir  (1799 – 1837), i on  reposa en una antiga propietat familiar. La seva casa – museu està al costat del riu Moika, i es conserva  tot tal com estava  el dia de la seva mort. Nosaltres no la vàrem visitar . L'escultura  en bronze de la foto presideix la Plaça Pushkin a Sant Petersburg, erigida en el 1880 per l'escultor A.M. Opekushin, i sempre té flors a la seva peana, recordeu que els rams han de ser de flors senars, els de flors parells són pels vius.

Pels occidentals, Pushkin és una de les figures russes més conegudes pel seu nom, encara que no precisament una de les més llegides, però pels russos representa una espècie de divinitat, la barreja ideal de Shakespeare i Byron o Dant i Liopardi. Poeta, dramaturg i novel·lista, va viure una vida novel·lesca: desprès d’un parèntesi intens i turbulent com estudiant, l’exili, diversos amors, un càrrec en la Cort, desil·lusions i desenganys, i la mort en un duel als 37 anys. ( El militar francés Georges d’Anthés va ofendre la seva dona i la costum de l’època era el duel a mort).

Sols anomeno alguna de les seves obres, potser la més coneguda el drama històric Boris Gudonov, altres com Eugenio Oneguin, Les petites tragèdies (Mozart i Salieri), poemes com el Conde Nulin o el dels Gitanos, molts contes, el del pescador i el peix, el del gall d’or, el tsar Sultan i una llarga llista que podeu trobar als llibres que parlen d’ell.

A Internet he trobat aquest quadre, pintat per Iliá Repin, el mateix pintor que ahir us comentava del quadre vist a la Galeria Tretiakov, Els cosacs de Zaparogos, i m’ha cridat l’atenció la força que té aqui tota la composició, Repin  el va pintar el 1872, trenta cinc anys desprès de la mort del poeta , i el va titula: Adéu de Pushkin al mar, fent referéncia al Poema Oneguin.

Sobre la  vida i la seva obra, s'han fet diverses pel·licules, però ho deixo pel Rafel ,el nostre expert en cinema.