divendres, 10 d’agost de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 112


RÚSSIA, 3 

Teatre i Ballet

Malgrat el tragí que portàvem cada dia, alguna nit ens animàvem a fer una  sortida per caminar fins a un cafè proper i prendre un vaset de vodka, hem agafat el final del temps de les nits blanques, temporada de màxima claror. A les cinc del matí, el sol ja ens despertava al entrar a raig en la nostra habitació i, a les onze de la nit encara si veia sense llum. A Sant Petersburg un petit grup ens animarem a anar al ballet. Què menys que veure in situ, en  un dels teatres més prestigiosos ,un ballet en la terra bressol d’aquesta dansa. Maria la nostra guia ens  va proposar anar al teatre Mariinsky, que aquella nit representaven “El llac dels cignes”. Els ballarins de primera estaven de gira per Europa, però ens acontentàrem amb veure joves ballarins de segona. Els més crítics del grup i entesos en l’art ,trobaren algunes deficiències, sobretot en la part masculina, no del paper del príncep, sinó dels altres actors. Jo no tan entesa vaig gaudir de la nit, sumava el fet de estar a Sant Peters burg una nit d’estiu, dins un teatre que recordava una bombonera, tot ell folrat d’or i vellut vermell, un estol de músics russos  davant de l’escenari tocant en directe la música de Txaikovski, decorats de colors molt cromàtics, amb una bona coreografia,  i  ballarins amb un acurat vestuari segons els seus papers; que un fes un ballarí un salt mal  destre, la veritat no disminuïa el plaer de la nit. I el final feliç entre el príncep  Sígfrid i Odette. Potser sóc una romàntica, però si no ho era aquella nit, quan tornaria la ocasió de ser-ho?

Aquest  teatre és un dels símbols de la cultura russa i un dels més antics del país. Inaugurat  en el 1860 va ser el primer teatre il·luminat amb gas. Destruït per un incendi el tsar Alexandre II ,va ordenar la seva reconstrucció  i, el regalà a la seva filla Alexandrina, per aquest motiu, també se´l anomena teatre alexandrina.

Us he descrit una cara amable de Rússia, un altre dia escriure la més fosca que conviu  amb aquesta.



2 comentaris:

Marta ha dit...

Una bona reflexió M.Teresa.

marisa ha dit...

molt ben dit. Si no es gaudeix d'un moment com aquell per a quan es deixa el gaudi?