LA TRESCA I LA VERDESCA

Ahir vaig ser a Barcelona per fer-me amb la documentació del viatge que a s'acosta. Ens vam reunir tota la colla i amb tan faust motiu fer un dinaret a ca la Montse, cuinera insigne. Després, a l'ombra d'un centenari til·ler del seu jardí vam comentar, apostillar i desbarrar amb gran xerinola sobre les possibilitats de les excursions que, a cada parada del vaixell, se'ns ofereixen. També vaig aprofitar per fer encàrrecs i comprar-me alguna peça de roba pels dies de gran gala  del viatge. Segueixo preguntant-me que farà una noia com jo en un lloc com aquell. Espero (i sé segur) que ho passarem molt bé i veurem moltes coses maques d'Itàlia, Grècia, Turquia i Malta. I al vaixell? doncs potser m'hauré de dedicar a fotografiar horterades en comptes dels ocellets, les flors i els detalls senzills que constitueixen el meu paissatge habitual. Serà com als EE.UU que el freakisme dels culs grossos era el meu motiu d'inspiració. No serem aquí per veure l'11 de setembre o sigui que les batusses actuals les llegeixo amb un cert distanciament així com els catastrofistes anuncis del començ de curs. Quan tornem serà el cruixir de dents, entre tant, a viure que són quatre dies!