divendres, 17 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


El meu paisatge és la calor del dia.
 Hi entro per una porta fresca de bon matí i en surto, amb un xal al vespre. El paisatge del dia és també horitzontal, blau i refrescant. M’hi submergeixo de cap i el plaer de la seva frescor em travessa la consciència.
En altres moments el balancí acompanya la meva horitzontalitat lectora.
És aquesta la línia més semblant a l’horitzó que s’endevina com una cinta blava amb una barca que balanceja l’enyor de tants moments.