El meu
paisatge és la calor del dia.
Hi
entro per una porta fresca de bon matí i en surto, amb un xal al vespre. El
paisatge del dia és també horitzontal, blau i refrescant. M’hi submergeixo de
cap i el plaer de la seva frescor em travessa la consciència.
En altres moments el balancí acompanya la meva
horitzontalitat lectora.
És aquesta la línia més semblant a l’horitzó
que s’endevina com una cinta blava amb una barca que balanceja l’enyor de tants
moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada