L'arpa i les seves vibracions, 215

RÚSIA, 6

Rússia i l’església ortodoxa

Desprès dels comentari agradable del ballet i els desagradables  de la corrupció i alcoholisme, avui canvio de xip.

Una mica de història. El cristianisme entra a Rússia, segons el relat de Nestori, en el segle I, sent Sant Andreu el primer evangelitzador del país. En el segle IV ja existien diverses diòcesis en la Rússia meridional, però és en l’any 988 que Vladimir, al casar-se amb la germana de l’emperador Basili II, es va batejar, adoptant oficialment la religió de l’imperi bizantí ,com a religió estatal per tot el regne de Rússia. Per això el 1988, la Església ortodoxa Russa va celebrà el seu mil·lenari.

Duran l’època tsarista la església ortodoxa va  gaudir  de gran poder directament relacionat amb la família imperial dels Romanov. Durant el període de l’Uniio Soviètica, especialment sota el govern de Stalin, l’Estat Soviètic va perseguir furiosament a l’església i a totes les demès religions.  La Constitució de la Federació Russa estableix que el país és un Estat laic, però la Llei del Parlament rus (Duma) sobre religió el 1997, decreta que les quatre religions tradicionals: l’ortodoxa rusa, l’ islam, el budisme i el judaisme, tenen dret automàtic a predicar i pràctica publica, mentre que les altres deuen realitzar tràmits.  Nosaltres en les nostres eucaristies celebrades en esglésies catòliques hem tingut molt bona acollida.

Actualment  con l’au fènix reneix de les seves cendres ,la religiositat a Rússia està en expansió. S’han tornat a aixecar catedrals, monestirs, i esglésies per tot arreu on van ser enrunades. En el nostre periple hem constata in situ aquesta realitat.Les esglésies son visitades pels fidels, les seves cerimònies són riques en litúrgia: lectures, cants  molt ben interpretats, encens, ornaments dels oficiants ricament brodats, i sobretot el misteri del sagrat, ocult als ulls de la gent. No explico res de  les icones i els iconostasis ,ja que  ho fa molt més  bé el Salvador en els seus relats (Sorrobloc), del que jo escriuria.

Veureu en les fotos dues maneres de expressió molt freqüents : donar una almoina d'uns pocs cèntims de rublo a canvi d'una candela, i al mateix temps escriure en un tros de paper o en uns paperets impresos ,una petició o una acció de gracies, els papes es dipositen en un cabasset , i alguns son llegits durant la  litúrgia.