dissabte, 25 d’agost de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 222

                                         ELOGI DEL SILENCI

Recuperar el silenci al barri i dins de casa, desprès d’una setmana frenètica de Festa Major, és una sensació casi palpable d’allò més agradable. Vuit dies en que els carrers de Gràcia, de dia eren un anar amunt i avall de gent per veure els guarniments, a les tardes tota classe de jocs per la canalla, des de piscina amb bombolles, putxinel·lis  fins a jocs de trencar l’olla. I per la nit riuada de gent que baixant des de Lesseps inundaven Gran de Gràcia avall, i Torrent de L’Olla també cap a les places del Diamant i del Sol. L’ultima nit amb la cloenda del Correfoc infantil  a les 6 de la tarda, on tendres infants degudament vestits de dimonis i abraçats al coll o als pantalons dels seus pares, ballaven fent cercles amb torxes de bengales multicolors. Al vespre a les 11 desfilada del Correfoc amb el drac escopint foc,per la boca, queixals i orelles, gran ,immens, pesat,amunt i avall i voltat de moltes colles d’infernals. L’olor de pólvora ha durant dos dies.
Retorno al silenci, a l’escala no hi queda cap veí, tots són  al seu poble d’origen, també  els nous estadants que són italians, han marxat cap a  Nàpols. Sóc l’única persona en tota una finca i part del carrer.
És  agradable aquesta absència de tot so o soroll, jo tampoc parlo, callo, per no rompre aquest encanteri ,millor ara per arar en les primeres hores no posar ni música, hi escau més una pregària. M’adono que en el meu fer de cada dia hi ha molt soroll, que m’atordeix, que em priva de pensar i escoltar-me i tot plegat per unes obligacions que jo mateixa m’he buscat.
No sé els pocs dies que durarà aquesta situació de calma de l’entorn  del barri, però és una cosa per lluitar a recuperar,cal que faci tot el possible per reduir sorolls, TV amb anuncis elevats de to, radio amb música esquizofrènica i al mateix temps buscar espais de silenci al pati amb un llibre, desprès d’haver regat amb la marguera les plantes i la rajola vermella que em dóna frescor, la coràlia ha florit malgrat la calor i està ufanosa. He buscat un llibre i com no podia ser d’altre manera he escollit un escriptor rus, per començar “el jugador” de     Dostoievski .




1 comentari:

Marta ha dit...

M.Teresa, un apunt magnífic. Aprofita aquests moments!