dilluns, 20 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


El meu paisatge és verd i blau. .
Verd del xiprers. Perquè en vam plantar tants si sabíem que son missatge de benvinguda i hostatge? Ara no em puc pas queixar, cal ser conseqüent.
Verd del lledoner més tacat, més rodó més selva a l’inrevés contemplada de sota enlaire. Cada cop més ample de branques que recullen la nostra taula de fer vida i ens fa ombra. Sense ell no podríem pas estar a fora. És el veritable tutor i eix dels estius.
Verd de la gespa que més mal que bé creix formant clapes de bona intenció malgrat els esforços regants.
Verd de les cortines amb què intento amagar desordres o el que ens cal per cuinar, reciclar i emmagatzemar. Verd que dona el to al sobre i els armaris de la cuina, verd gespa o sigui verd-dissimul.
I tres mil verds més, de la palmera al margalló, de l’hibiscus al baladre, de la verònica a la dent de lleó, passant pel llorer, el roure, la noguera, els ametllers i les figueres, els rosers, les cintes, cactus, lligabosc, marialluïsa, oliveres i la resta inacabable. Tots diversos de to i forma, olor i propietats.
I els blaus, des del marc de la pàgina de l’ordinador, el retolador, la piscina, el cel, el mar al lluny, un plàstic virulent sobre el qual omplo i buido testos, barrejo compost i empalmo mangueres. Blaus intensos, de color degradat, canviant segons els dies i els moments.
Contrastant amb tot això una branca de buguenvíl·lea morat vermellós que han collit en una passejada, sembla que reculli tots els colors en un grapat de flors que inevitablement em recorden Creta i les parets meravelloses. 

2 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Colors d'estiu en clau de poesia, que no ens faltin mai.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Si, tots els colors del verd... com deia en Raimon, i... del blau.
Que els puguis disfrutar molts anys!