dimecres, 8 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


El meu paisatge és com una pàgina  amb herbes i arbres i un cel més o menys blau. A sobre s'hi superposen diversos fulls transparents, que com telons, acaben de donar la perspectiva de conjunt. Un és ple de nens fent diverses coses, un altre amb pares i mares, un altre amb mi a la meva tauleta i l'ordinador obert... Aquests fulls són movibles i fan que els diferents personatges i objectes de l'attrezzo  es combinin donant lloc a situacions diverses. El ventijol que mou les branques fa suportable la calor espessa i a penes audible en mig del soroll ambiental. De tant en tant un xiscle més agut de la Mina o el Juli, la serra mecànica que fa anar el David, la polidora, el carraspic del Marc convalescent, soroll d'espases i escuts de fusta, lladrucs del gos de l'Iu, el petardeig de la moto del Pau que arriba; tots ells anuncien el proper crit de "ja ens podem banyar" que està a punt d'omplir-ho tot de clapoteigs i esquitxades mentre l'arros bull. Son els colors, les olors, els sorolls i els batecs del meu estiu, lluny dels que podria trobar, per exemple en un balneari perdut, en el Monasterio de Piedra, al Pirineu o en un altre lloc semblant. Són els meus sorolls, detestables en algun moment, suportables en d'altres i sempre entranyables perquè son els dels meus, els meus sorolls superposats al fons de les fulles de la figuera, per exemple i fan el meu estiu, aquell estiu que encara és ben present i ja començo a enyorar perquè sé que va cap a la seva fi.

2 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Desitjo que els colors, olors i sorolls del teu estiu no es perdin mai. Llegeixo tots els ensurts que heu passat, les super angines del Marc, la criatura que ve i tota la resta. Com que ja us han tocat tots els números, crec que ara us espera una etapa de calma.

Maria Dolors Giral ha dit...

Benvinguda gràcies pels teus comentaris. Espero les teves cròniques de viatge que contribuiran a fer més plaent l'estiu que queda.