dilluns, 13 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


No puc penjar cap foto. Ja he esgotat gairebé tota la capacitat d'internet per aquest mes.  Són massa grans i triguen una barbaritat. Ja us les enviaré quan tingui un Internet acceptable.

El meu paisatge és l’arbre de la vida
o la seva prefiguració el lledoner, fort, ample, de copa generosa en ombra i branques amables. Els ocells amics hi fan estada i em xiuxiuegen les repetides mentides que també trobo al diari. Semblen amics però s’allunyen si m’hi acosto massa, encara que sigui per posar-los menjar. Al matí una cigala rebenta la calor cantant desesperada. A la tarda deixa passar el sol que s’acomiada, tinta en groc les seves pàgines-branques i amaga la lluna que triga en sortir. L’últim bany del dia apaivaga els ànims obrint-nos la gana per sopar.

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Has treballat massa, i les fotos diuen prou... esperarem... però els teus textos segueixen sent poesia pura. Endavant.