No puc penjar cap foto. Ja he esgotat gairebé tota la capacitat d'internet per aquest mes. Són massa grans i triguen una barbaritat. Ja us les enviaré quan tingui un Internet acceptable.
El meu
paisatge és l’arbre de la vida
o la seva prefiguració el lledoner, fort,
ample, de copa generosa en ombra i branques amables. Els ocells amics hi fan
estada i em xiuxiuegen les repetides mentides que també trobo al diari. Semblen
amics però s’allunyen si m’hi acosto massa, encara que sigui per posar-los
menjar. Al matí una cigala rebenta la calor cantant desesperada. A la tarda
deixa passar el sol que s’acomiada, tinta en groc les seves pàgines-branques i
amaga la lluna que triga en sortir. L’últim bany del dia apaivaga els ànims
obrint-nos la gana per sopar.
Has treballat massa, i les fotos diuen prou... esperarem... però els teus textos segueixen sent poesia pura. Endavant.
ResponElimina