El meu
paisatge és la calor
i les tavelles de ginesta que rebenten
escampant les seques llavors.
El llibre que llegeixo m’agrada molt. En cada
pàgina esclata la llavor de l’escriguera. Procuraré collir-la, plantar-la,
regar-la i fer-la créixer, encara que només sigui pel meu plaer i una mica pel
vostre, fidels lectors amics.
En un lloc diu .
─Què fa
la gent normalment per explicar les seves històries?
─Senzillament
em diuen el que recorden ─em va contestar el Cronista─
Més tard, anoto els esdeveniments en l’ordre apropiat, elimino els fragments
innecessaris, aclareixo, simplifico... Aquesta mena de coses.
Efectivament, aquesta mena de coses. Oi?
Jo encara diria més, estimat Dupond: Aquesta mena de coses, efectivament.
ResponElimina