dimarts, 14 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA




El meu paisatge és un primer pla de mosquitera a través de la qual em sento a recer, veient sense ser massa evident. És com la capa del filòsof que un cop revestida et dona la capacitat d'observar i potser jutjar però en la justa mida, entenent-ho tot sense prendre partit obertament. A dins, paraules i més paraules surten d'un llibre sense fer cap brogit. A fora, allò que ja m'he acostumat a considerar la realitat indefugible. Qui guanyarà la cursa del meu interès?

2 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Guanyaràs tu sens dubte. Veig que ja pots entrar almenys una foto.

marisa ha dit...

La cursa amb els mosquits la guanyas tu, "fijo". Com segueix el teu fill? I tu i la resta?