divendres, 31 d’agost de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA




Aquests dies son la pau tan desitjada. Estic només amb l'Iu i la seva nòvia, el Pau i el Jordi i el Roc que han marxat avui. Ja gairebé no recordava què és això de parlar entre adults i no sentir baralles ni plors, ni rebequeries. Abans d'ahir va ploure finalment i ahir també una mica. Tot és verd, net i fresc, roba estesa amb bona olor i clapes de sol. Com pot canviar-nos el temps! Recordo dels meus temps de feina, l'evidència que inclús els objectes són, en gran part, producte del clima. Els llocs on hi fa fred i les collites eren escasses els objectes són feixucs, sòlids, i en els que hi regna el bon temps, lleugers, de parets més fines, decoracions  delicades. Fixeu-vos sinó en els vestits tradicionals: el contrast entre Astúries i València, per posar un exemple, obeeixen aquesta regla: clima fred-austeritat, clima de bonança- lleugeresa. Sempre ho veureu així. 
Jo, aquests dies de tanta calor em sentia com si pesés mil quilos i no tenia esma ni per fer-me una llimonada. Ara que el temps és, pel meu gust, perfecte, em menjaria el món. Imagineu com seran els dies de viatge, amb tot fet, bons amics amb qui riure, paisatges meravellosos i coses noves. L'únic que m'amarga una mica és pensar en aquella làmpada (amb d , sobretot) Swarowski del peu de l'escala. Igual em torna boja, boja i em poso a cantar una ària així que estigui a sota d'ella, qui sap!
És la tarda i mentre escrivia s'ha amagat el sol, ja no hi ha ombres i em cal anar a buscar un jersei. Aquest vespre hem programat una sessió de cinema a la fresca amb "palomites" i tot. No sé quina pel·lícula hauran trobat però tinc tan mono que qualsevol cosa m'anirà bé. 

2 comentaris:

marisa ha dit...

Quan he vist les imatges dels vestits regionals he pensat: I això? Quan he llegit el text ho he entés.

Olga Xirinacs ha dit...

Sí, sí, però a València sempre hi plou, que força enveja els tenim. El que no fa és el fred d'Astúries, cert.
Per cert, les crispetes són bones pel cos, si no t'afartes de sal i oli, és clar... Que vagi de gust.