ESCAPADA A LA VALL DE NÚRIA
Ha sigut una escapada amb tots els ets i uts. Els últims dies estava malalta de calor, l'estructura del meu pis que reb el sol batent per tres cantons de la finca era un forn, de dia i de nit el termometre no baixava de 33graus, i com que no tinc aire acondicionat, no hi havia manera de refredar-lo. Per això l'oferiment d'unes amigues que anaven a una antiga masia, ara convertida en casa rural a la vall de Núria, em va caure com una benedicció. Una mini maleta amb un xic de roba i com que mai havia sentit el nom de FUSTANYÀ, amb un mapa a la mà vaig situar el lloc buscat. Calia anar fins a Ribes de Fresser, d'allí a Queralbs i una mica abans d'arribar-hi agafar un camí que porta dos noms: SERRAT i FUSTANYÀ.
Ja hi estem instal·lades, no és un poble, tan sols unes cases escampades enmig d'uns prats molt ben regats i cuidats i possibilitats d'accedir als boscos propers, ahir ens vàrem banyar a unes gorges del riu Daió, l'aigua la rep dels canals del riu Núria i del Fresser que s'ajunten per suministrar aigua a la Central de Daió, constuida el 1907, entre Coma de Vaca i Queralbs, una aigua fresquíssima que ens deixa la pell ben refredada.
Quina enveja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaqualsevol dia t'hauràs d'implantar un GPS a la pell perquè no sabràs a on ets, je,je.
ResponEliminaL'estiu abans de casar-nos (1959) en Juli va fer classes a un nen, a Queralbs. Un dia el vaig pujar a veure i vam anar a Fustanyà d'escursió.
ResponEliminaHo recordo molt bé i espero que no hagi canviat gaire malgrat el temps passat. Tingues per mi un pensament feliç com eren gairebé tots en aquell moment.