diumenge, 2 de setembre de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 224

FUSTANYÀ, (Queralbs, Vall de Ribes)

Per començar envio un pensament feliç i una abraçada des de Fustanyà a la Mª Dolors, tal com m’ha demanat. He vingut a parar aquí fugint del calor del meu pis de Barcelona. Com veureu en la foto Fustanyà comença i acaba en dos antigues cases de pagès de la mateixa família, (Mas Fustanyà el que estem nosaltres i Mas la Casanova), que actualment han optat per desfer-se de les vaques i llogar les terres a altres i ,dedicar-se al turisme rural. Crec que són 13 veïns empadronats ?. L’apartament que ocupem  té vistes  espectaculars de l’entorn , estem  a 1170 m. d’alçada. La part de darrera de la casa està al costat de l’església romànica de Sant Sadurní
La primera menció documentada d’aquesta església data de l’any 978, va ser consagrada en el segle XII, tot i que en el XVI es produïren algunes reformes. Es d’una sola nau, a l’est té l’abscís semicircular, decorat amb unes petites mènsules llises. L’obra de l’edifici és de carreus ben tallats, polits i ordenats en fileres força regulars. Aquest  fet va fonamentar la llegenda que el temple va ser construït per unes fades o bruixes  que vivien en unes coves properes, només els homes van construir el campanar d’aquí la seva imperfecció. La realitat és que el campanar es va construir durant les reformes del segle XVI. 
L’element més interessant és la porta, situada en el mur sud i protegida per un porxo, formada per tres arcs de mig punt, en els seus batents encara es conserven bona part de la ferramenta romànica, Mª Dolors torno a pensar en tu, segur que la fotografiaries per la teva col·lecció de portes. 


Es pot fer una petita excursió a la cova de les bruixes, que és ben a prop. Deien que les bruixes sortien a les nits a rentar llençols i que si algú podia prendre’n un, li hi portava sort. Per això si ara a algú li van bé les coses diuen a Ribes de Fresser, segur que ha robat un llençol a les bruixes.
Amb fades, bruixes o llençols, és un lloc ple de pau i silenci, el que jo buscava.

4 comentaris:

marisa ha dit...

Quina sensació més agradosa!

Olga Xirinacs ha dit...

Afortunada, que encara ets més amunt que jo i fa cara de ploure, que aquí, a 880 m., no cau ni gota pels boscos assedegats.
El silenci, dius? Cada vegada és més car: finestres tancades i aire condicionat, i com que les construccions són mal fetes, també s'escola el soroll per les caixes de les persianes, etc. (casa nostra de Tarragona ja té més de 30 anys i no es tenien en compte les tècniques d¨'aïllament d'avui). Anar fent, anar pagant, noia. Tenim músics de carrer, balls fins les 6 de la matinada a tocar de casa (23 setembre, santa Tecla, 10 dies...) I els petards grossos que esclaten davant de les nostres finestres. Tot autoritzat per l'Ajuntament, caldria sinó. ¡Quina por que em fan!¡Tots!

Marta ha dit...

M.Teresa, això si que és trobar un bon raconet! M'encanten els forrellats de les portes, però aquesta porta és preciosa!

Maria Dolors Giral ha dit...

Un lloc per trobar-se, que no per perdre's. En moments "tensos" d'aquells del gaudeixi d'un ambient histèric-familiar és exactament amb el que penso.