L'arpa i les seves vibracions, 476

                                                             

                                                MUSEU DE música portuguesa
                                CASA VERDADES DE FARIA

                          

El tercer i últim museu que visitem abans d’anar cap a Lisboa, és a Estoril, lloc on estem hostatjades. Casa Verdades de Faria o Museu da  música portuguesa.

És gratificant trobar en un municipi d’uns 27000 habitants, segons  l’últim cens, un lloc tan ben instal·lat dedicat a la música i que té com objectiu principal donar a conèixer les noves informacions sobre els diferents estudis i qüestions relacionades amb la identitat de la música portuguesa.

Ens quedem sorpreses al veure l’extensa col·lecció d’instruments musicals populars lusitans, documents i importants partitures de compositors portuguesos, objectes etnogràfics, així com vídeos i material multimèdia que ens apropen a la seva cultura.

És ben curiosa la part dedicada als infants, amb instruments petits com joguines, perquè puguin interpretar sons. Hi ha una orquestra tota feta de ninos de fang, cada un d’ells amb un dels diferents instruments d’una orquestra que és una meravella.

Sala Michel Giacometti

Una de les sales reuneix la herència de dues grans figures de la cultura portuguesa: Michel Giacometti i Fernando Lopez-Graca

Som les úniques visitants en un matí de sol  i bona temperatura;   junt amb una parella jove que marxa aviat. Tenim tot el museu per nosaltres dues, la meva amiga i jo  i tot el temps del mon.

El 1902 Jorge O’Neil, descendent directe de la Reial Casa Sobirana d’Irlanda, va escollir Estoril prop de Cascais per a residencia d’estiu, seguint l’exemple de la cort portuguesa.

Va encarregar la construcció de la casa, ara Museu, al prestigiós arquitecte Raul Lino da Silva que, després d’edificar- la  va adjuntar-hi una torre amb una capella dedicada a Sant Patrici patró d’Irlanda, lloc del naixement d’O’Neil. Encara avui es conserva, intacta, en la seva ornamentació.

A la sala Michel Giacometti podem sentim música original gravada fa molt de temps, amb molt bona sonoritat. Giacometti va morir el 1990,  tot havent nascut a Còrsega va esdevenir un etnomusicóleg molt estimat i valorat a Portugal per la seva tasca de recollir i crear tot un llegat de música lusitana. Va morir i és enterrat a Faro.

L’interior de l’edifici és una recreació de l’interiorisme de l’època. Rajoles blaves amb dibuixos, cobreixen les parets. La fotografia de l’escala n’és una bona mostra.

Un jardí amb un brollador, és el complement que fa que sigui més bonic aquest lloc.