LA TRESCA I LA VERDESCA

Ahir vai participar d'una aventura fascinant: el descobriment d'un oratori modernista. Ara us n'explico la història:

Un Sr anomenat Gener tenia una empresa de tabacs de Cuba que comercialitzava amb el seu nom. Li anava tan bé que es va fer ric, però ric de debó a començos de segle XX.. Quan va tornar de Cuba es va fer construir un palauet enorme a l'Arbóç i  un magnífic pis al Passeig de Gràcia. Als dos llocs s'havia fet fer un oratori. Sembla que l'autor va ser Joan Busquets, el moblista conegudissim , el millor de tot el Modernisme i les marquetereries eren de Joan Pey, també el millor de seu ram. Total, dos oratoris magnífics . Un d'ells, el del Passeig de Gràcia actualment és al Museu d'Art de Catalunya i l'altre, es va desmuntar quan els Salesians, que havien comprat la casa de l'Arbóç la van destinar a escola i es va guardar a un magatzem de Can Martí Codolar a Horta, també dels Salesians. El desmuntatge el va fer Mn. Toni Pardo, un salesià , amb una cura exquisida. Res no es va perdre i tot va quedar perfectament embalat i protegit fins el moment en que va anar a parar als salesians de Mataró on el mateix Mn. Pardo, el va tornar a muntar com un puzle gegant i una memòria elefantiàsica, ambdues producte de l'amor i l'interés. Com que res no és definitiu,  de nou es va voler rescatar aquella magnífica peça. I el lloc escollit va ser a l'església del Tibidabo, també en mans salesianes. Però ai, aquell cop quan s'havia guardat, de nou a Horta, el desmuntatge i embalatge no va ser el mateix i el temps i les humitats van anar causant enormes danys. Mn. Toni Pardo que havia perdut gairebé totalment la vista, amb mans expertes i la seva memòria va ser capaç de tornar-la a muntar després de molts problemes. 

Ara, l'Associació per a l'Estudi del Moble s'ha proposat restaurar-la. Naturalment és una feina titànica però els restauradors són una espècie molt cabuda i que aconsegueixen el que es proposen (si s'aconsegueixen els diners per fer-ho). La meva filla Teresa ara hi està treballant, de moment evaluant-ne els danys .

Així explicat és un més dels descobriments de tresors amagats que tenim desconeguts però sentit explicat per ells mateixos us asseguro que és una aventura fascinant. Jo  sempre he dit que m'agradaria ser el Diablo Cojuelo, per poder aixecar les taulades, no per saber què i com és la gent a casa seva però si per veure el què hi ha dins d'elles. Al llarg de la meva vida professional vaig veure cada cosa!