dijous, 15 de març de 2018

LA TRESCA I LA VERDESCA


I TERCERA PART DEL DISSABTE

Després del que havíem vist i après amb els porquets i  el robot estàvem exhausts. Sort que els nostres amfitrions, l'amic i el fill que és el que du lo dels porquets ens van preparar un opípar vermut al jardí . Aquell espai, enorme, al Prat de Llobregat és part dels terrenys que havien estat dels avis del nostre amic. La casa pairal, una gran torre ara és part d'un club de tennis i altres terrenys els ocupen instal·lacions de negocis diferents. Però ells tenen un magnífic jardí molt ben cuidat pels alumnes d'una escola ocupacional. Allí, com dic, varem matar el cuc. Però com que no era ben mort decidírem anar a celebrar aquella sessió tan científica  i dinar  (sempre acabem igual, no tenim remei) i es va proposar un restaurant que està molt bé i alguns ja coneixien i tal i tal. És al Garraf. Us el recomano; efectivament està molt bé i el preu assequible. És exactament al peu de l'estació, sobre unes roques que tanquen la badia del Garraf, amb l'aigua que bat als peus i una vista fenomenal. Hi havia gent, molta, però no ens van fer esperar gaire perquè és molt gran, amb dues grans terrasses (feia un dia radiant) i l'interior i la paella era de sí senyor i la resta també. I el que més em va agradar van ser les casetes de la platja. Les coneixeu? Fantàstiques, ja veieu la foto i a més és un miracle que s'hagin conservat i mantingut; ara són perfectes. Jo, que he passat centenars de vegades per la carretera, mai no ho havia vist i em va agradar moltíssim. S'hi pot anar amb cotxe, és clar, però també en tren i ja dic que és a peu d'estació. Un bon fi de festa per aquest dissabte tan savi i d'amistat.
No en va som la colla Maribolla. 


 De wikipèdia: Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada