Un altre cap de setmana diferent
Aquest cop tot va venir per l'anada a Girona per veure l'exposició de l'Olga Sacharof al Museu d'Art.
I com que això volíem fer-ho dissabte vaig trucar a una amiga que viu a Girona per pujar divendres i quedar-me a casa seva. Aquesta amiga és una de les tres que varem estudiar ceràmica a l'Escola Massana durant tota la carrera que eren set anys, fixeu-vos si varem tenir temps de compartir, riure, aprendre, gaudir etc...i d'això fa gairebé setanta anys, sembla impossible; i seguim amb la mateixa complicitat de sempre encara que no ens veiem tan sovint com voldríem.
Doncs cap a Girona i arrenquem una conversa que no es va aturar fins que ens varem separar, dissabte a migdia. A banda de la xerrameca a la tarda em va dur a veure la nova biblioteca i de pas, assistir al MOT, el festival de literatura que ha tingut lloc del 15 al 24 de març amb la participació d'una bona colla d'escriptors i actes diversos. Aquella tarda nosaltres assistírem a un diàleg entre Miquel de Palol i Pep Coll, moderats per la periodista Eva Vàzquez. Va ser una conversa molt àgil, divertida i seriosa alhora. I de segon plat la d'Andreí Makine un autor rus convertit a escriptor en llengua francesa per obra de la seva àvia que li parlava en francès i Xavier Pla, professor de literatura contemporània a la Universitat de Girona. Una tarda ben aprofitada i acompanyada per un ruixat que ens va seguir mentre hi anàvem. Abans de sortir, la vista del cel enfosquit des del balcó de la meva amiga era una meravella. I encara a la taula on havíem sopat ens vam adonar que era un quart de tres i calia dormir una mica. No sé, perquè mai no recordo els meus somnis, si vaig seguir somniant la conversa però tot podria ser.
El matí següent, primer un opípar esmorzar macrobiòtic que la meva amiga, amb bones arts, em procurava per convèncer-me de les bonances del sistema. A continuació una passejada per la ciutat sempre agradable i la descoberta d'una pastisseria siriana que em va servir per quedar bé amb els altres amics que m'esperaven a dinar.Tot això, amanit, és clar amb més parla que parla inestroncable.
A continuació vaig canviar de terç. Dinar boníssim i una conversa sobre l'Olga Sacharof amb els meus amics que, havent-la conegut moltíssim, eren els protagonistes principals de la Taula Rodona sobre ella. Vaig tenir el privilegi, de les primícies de les anècdotes i del gaudi d'una sèrie de coses de primera mà. Al Museu la Taula Rodona ens esperava, amb un públic interessadíssim i atent que la va convertir en un acte cordial i molt interessant. L'exposició, magnífica i la quantitat d'obres presentades mostrava de forma molt completa les diferents èpoques de la pintora, coneguda, sí, però crec que injustament sil·lenciada o no prou lloada, em temo per les patúms artístiques que massa cops han fet i desfet amb uns criteris que no s'ajusten a la veritable crítica d'art sinó per raons de capelleta,
O sigui que aquesta exposició no solament pot acontentar als admiradors de l'Olga sinó descobrir-la a qui no la conegui o no la conegui prou. Val la pena un viatge a Girona per veure-la.
No puc posar gaires fotos perquè a l'expo no en podia fer i a 'internet són poques i no prou representatives. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada