L'arpa i les seves vibracions, 468

                                               ROMEU I JULIETA

                     LE BALLET DU GRAND THÉÂTRE DE GENÈVE

Música russa del segle XX. Prokófiev el 1938 va presentar a Brno la versió musical  de Romeu i Julieta un ballet considerat, en aquell temps, impossible de ballar per la seva complexitat rítmica.

Amb el temps, Romeu i Julieta s’ha convertit amb el ballet més representat del compositor rus i en la versió musicalment més famosa sobre la tragèdia shakespeariana.

Avui, tenim la sort de veure al Liceu, la versió a mig camí entre tradició i modernitat de la coreògrafa suissa Joëlle Bouvier,  per a la companyia del Grand Théâtre de Ginebra. L’obra que Bouvier va estrenar amb gran èxit el 2009,  ens situa en un marc intemporal en el qual l’anunci de la mort dels amants a l’inici de  l’espectacle dóna motiu a un relat d’una gran bellesa i sensibilitat. Companyia formada per 20 ballarins.

La posada en escena com el vestuari es mostra atemporal, perquè aquesta historia té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu. La finíssima escenografia de Rémi Nicolas consisteix en una pendent de color coure que podria convertir-se amb una dalla.

No segueix l’argument de l’obra de Shakespeare, sinó que es concreta en l’essencial de la història dels amants de Verona i en les situacions fonamentals. Amb quatre personatges diferents n’hi hi ha prou per muntar l’escena, Romeo, Julieta, Teobaldo i Mercutio, mentre la resta de la companyia ofereix la seva dimensió col·lectiva a aquesta tràgica història familiar. Director del ballet Philippe Cohen

Els ballarins es fonen amb la música intensament bella de Prokófiev interpretada per  l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Manuel Coves. Els moviments dels seus cossos expressen la dolçor o la fúria segons les escenes i troben el ritme en moviments corporals, elevacions, mobilitat i ruptura. Tots descriuen l’apassionada aventura dels dos amants.

Julieta és interpretada per Sara Shigenari, jove ballarina japonesa.

Durada de l’obra una hora i vint minuts.

Dues marques patrocinaren la vetllada, Loewe i el BMW i que des d’una llotja del prosceni dret, ben il·luminada mostrava el seu anagrama, fet ben poc freqüent en el Liceu.