ROMEU I JULIETA
LE BALLET DU GRAND THÉÂTRE DE GENÈVE
Música
russa del segle XX. Prokófiev el 1938 va presentar a Brno la versió
musical de Romeu i Julieta un ballet
considerat, en aquell temps, impossible de ballar per la seva complexitat
rítmica.
Amb
el temps, Romeu i Julieta s’ha convertit amb el ballet més representat del
compositor rus i en la versió musicalment més famosa sobre la tragèdia
shakespeariana.
Avui,
tenim la sort de veure al Liceu, la versió a mig camí entre tradició i
modernitat de la coreògrafa suissa Joëlle Bouvier, per a la companyia del Grand Théâtre de
Ginebra. L’obra que Bouvier va estrenar amb gran èxit el 2009, ens situa en un marc intemporal en el qual
l’anunci de la mort dels amants a l’inici de
l’espectacle dóna motiu a un relat d’una gran bellesa i sensibilitat.
Companyia formada per 20 ballarins.
La
posada en escena com el vestuari es mostra atemporal, perquè aquesta historia
té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu. La finíssima
escenografia de Rémi Nicolas consisteix en una pendent de color coure que
podria convertir-se amb una dalla.
No
segueix l’argument de l’obra de Shakespeare, sinó que es concreta en
l’essencial de la història dels amants de Verona i en les situacions
fonamentals. Amb quatre personatges diferents n’hi hi ha prou per muntar
l’escena, Romeo, Julieta, Teobaldo i Mercutio, mentre la resta de la companyia
ofereix la seva dimensió col·lectiva a aquesta tràgica història familiar. Director del ballet Philippe Cohen
Els
ballarins es fonen amb la música intensament bella de Prokófiev interpretada
per l’Orquestra Simfònica del Gran
Teatre del Liceu, dirigida per Manuel Coves. Els moviments dels seus cossos
expressen la dolçor o la fúria segons les escenes i troben el ritme en
moviments corporals, elevacions, mobilitat i ruptura. Tots descriuen
l’apassionada aventura dels dos amants.
Julieta
és interpretada per Sara Shigenari, jove ballarina japonesa.
Durada
de l’obra una hora i vint minuts.
Dues
marques patrocinaren la vetllada, Loewe i el BMW i que des d’una llotja del
prosceni dret, ben il·luminada mostrava el seu anagrama, fet ben poc freqüent en
el Liceu.
Tens raó Maria Teresa :cal ballar, sentir música, fer coses i cadascú des del seu lloc, en pau amb tots. Ja torno a ser aquí.
ResponElimina