L'arpa i les seves vibracions, 469

ELS COLORS DE LA TARDOR

Les Fons del Cardener
Sortida obligada de cada tardor, escapada per veure i fotografiar els canvis cromàtics de les nostres contrades muntanyenques.

Dissabte sortim amb cotxe amb la idea d’anar cap a la comarca de les Fonts del Cardener, en terres solsonines.

Parem per esmorzar a Súria, en un bar del Passeig.

Pel camí constatem que, per ser tan avançada, la tardor, respecte a les sortides dels darrers  anys, ja no són tan espectaculars els colors de les fulles dels arbres i que a molts, les fulles, ja els hi han caigut.

La primera parada la fem a Les fons del Cardener a un kilòmetre de La Coma, on neix el riu. L’aigua brolla per dos petits canons, és freda i molt bona, diuen que cal beure-la in situ. Fem les fotos dels salts que anem trobant i, cap avall

Seguim cap a Sant Llorenç dels Morunys, al nord de Solsona, a la vall del Lord, al peu de la Serra de Port del Comte.

Antigament Sant Llorenç dels Morunys, era conegut per Sant Llorenç dels Piteus, degut a la immigració, que a l’època medieval, va rebre de teixidors procedents de la regió francesa de Poitou. Ens expliquen algunes llegendes molt jocoses.

Visitem el poble, prou conegut per altres sortides, sempre a la recerca de quelcom nou. Queden restes de l’antic recinte emmurallat i en forma de pentàgon irregular. Passegem per la plaça Major, carrers del voltant i fem compres de pa i embotits.

Visitem, també, l’església romànica del segle XI, conserva fragments de pintura mural, un retaule gòtic, l’altar major barroc  i al lateral la capella xorigueresca de la Mare de Déu del Colls, obra de Josep Pujol iniciada el 1773. També un bonic claustre del s.XVI.

Després de la caminada, tenim gana i anem al restaurant Molí del Pont, on ens serveixen un dinar de muntanya,

Fem una breu parada a Olius. Visitem l’església de Sant Esteve del segle XII amb la seva  cripta romànica de tres baixes naus, de tanta anomenada, que invita al recolliment. No ens oblidem de visitar el cementiri modernista, obra de Bernadí Martorell, prou interessant,i tot seguit retorn a casa.