Qui no ha vist Casablanca? Ara fa 75 anys dels fets que són el seu teló de fons i ahir me la vaig posar i tornar a disfrutar de nou. Quina meravella!!! No és la meva intenció fer-ne la crònica cinematogràfica perquè tot i haver vist molt cinema mai no em veig amb cor. Per a mi el cinema són emocions i sí, és clar, millor que s'expressin en tècnica impecable i per uns actors que ens transmetin aquesta emoció com si realment fossin qui la pateix. I a Casablanca no hi ha dubte que tot això s'acompleix: una trama impecable, uns actors meravellosos, unes situacions, unes emocions que van molt més enllà de les expectatives.i també uns fets sinó reals al peu de la lletra, basats en la realitat.
Per tant és interessantíssima per molts motius. I la barreja de tots ells és el que la fa meravellosa pels segles dels segles. Si no la teniu, busqueu-la i gaudiu-la. I si no la trobeu... jo sempre estic a punt per tornar-la a tocar. Ai aquella llàgrima, ai aquells ulls, ai aquell lleugerísim tremolor... fantàstca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada