M ‘agradat això de: “pàgines grogues i orelles obertes” que diu la Mª
Dolors. M’ha fet pensar…l’hi a sortit un text un tant surrealista. I perquè no,
orelles grogues i pàgines obertes? De vegades m’agrada capgirar les coses. De
vegades surten coses interesants fins i tot.
“Orelles grogues” Qui pot tenir
les orelles grogues, hem pregunto, es clar el primer que se m’acudeix es un
xinès o algú atacat d’icterícia. Un os de peluix, un gat estrambòtic? Serviria
d’alguna cosa tindre les orelles grogues? Sentiríem millor? He vist la imatge
de l’os Winnie Po, ell les té. Be alguna cosa he trobat.
En quant a la segona part, les
“Pàgines obertes”, aquesta es més fàcil i pot ser la més interesant i també la
més seriosa si més no. De les pàgines obertes se’n poden treure moltes coses.
Precisament al costat meu tinc un llibre obert (te les pàgines obertes), diu
així: “Pendant la primière période (jusqu’a 1914), Diaghilev n’avait pas une
troupe de ballets permanente: les artistes, danseurs et danseuses du Théâtre
Impérial de Pétersbourg et de Moscou, avaient des vacances en mai-juin.
Diaghilev les engageait pour la durée de ces deux mois et faisait sa saison des
Ballets russes à Paris et à Londres,” i al costat hi ha una il·lustració, uns apunts
fets per Michel Larionov, es un regal d’un amic que va pensar que els dibuixos
m’interessarien. Tinc les pàgines obertes vaig llegint tranquil·lament i gaudint
dels dibuixos. He deixat de banda sols per una estona un text de Vila-Matas
(s’ha quedat amb les pàgines obertes), continuaré després amb ell.
Diaghilev dibuixat per Michel Larionov
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada