He estat uns dies sense ordinador per culpa o gràcies a tei-ne un de nou i que ha hagut d'estat en mans del Jordi i la Meri per configurar-lo, instal·lar-hi els programes, copiar els arxius del vell al nou etc. Encara queda alguna coseta per ajustar però en principi ja torno a estar connectada i espero que el canvi no em sigui massa complicat. A la nostra edat... que me quede como estoy.
Ara, ja s'ha acabat la polèmica de la borrasca atmosfèrica d'aquests dies últims que, encara que no m'ho acabés de creure em tenia en estat d'alerta perquè diumenge fèiem la calçotada familiar. Però la felicitat mai no és complerta: ara la nova xarxa de d'autobusos. Suposo i vull creure que s'ho han estudiat bé i en conjunt sigui una millora, però, és clar, tenim una tendència a creure'ns el melic del món i per tant, si pogués ser, voldríem tenir un bus a la cantonada que ens dugués a qualsevol punt del mapa. El més sensat és oblidar-nos del que ja sabíem (això rai, és fàcil), estudiar-nos bé els nous trajectes, començant pels que surten a prop de casa, i començar de nou. Potser, incús descobrirem nous espais pels quals abans mai no hi passàvem. Mirat així, penso dedicar-me a resseguir els nous itineraris i espero unes felices noves trescades. Ja veieu com el meu optimisme emergeix de nou. Però tampoc no us estranyeu si un dia rebeu un missatge de socors d'una nàufraga trescaire perduda per l'espai desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada