Si us agrada la
música de Wagner, fins el dia 19 de març podeu gaudir-la al Gran Teatre del
Liceu.
El capvespre dels deus,
traducció catalana del títol original, ens permet una audició integra de quasi
cinc hores, descomptant els dos entreactes de trenta minuts el primer i vint el
segon. Malgrat totes les detraccions de la durada de les obres del compositor
alemany, no se'm va fer gens pesada. Val a dir que la traducció simultània del
text que apareix en la part alta de l'escenari,
ho fa molt entenedor, ja que l'argument i els seus personatges son
coneguts perquè venen d'obres anteriors. Així, aquest drama musical en un pròleg
i tres actes, és la darrera de les quatre òperes que constitueixen la
tetralogia de l'anell dels Nibelungs, estrenada a Bayreuth el 17 d'agost de
1876.
Segons la mitologia de la llengua germànica és refereix a la profetitzada guerra entre els déus que conduiria a la
fi del món. Això ho portarà a terme Wottan quan calarà foc al Valhalla.
El cartell oficial ens
mostra la immolació de Brünnhilde.
Com passa últimament els
directors d'escena situen l'escenografia en el temps que els volen. En aquest
cas Robert Carsen, opta per un fons militarista, amb uniformes i banderes, amb
soldats i un despatx que sembla del Tercer Reich. En el segon acte Siegfried,
amb la seva vestimenta és pura copia del Manelic de Guimerà. Entra cantant pel
passadís de la platea i fa un salt per pujar a l'escenari; les tres Normes es
banyen en una banyera escrostonada perduda en una platja. Siegfried mort al
clavar-li Hagen, per l'esquena la punta de llança del pal d'una bandera
El final de l'òpera, sempre
és difícil de representar en un escenari. En aquesta versió el foc, en part real, en part pels focus
taronja, s'enlaira mentre el Rhin desborda, portant les filles del Rhin sobre
les seves ones, que, un cop recuperat l'anell fugen nadant amb el seu trofeu. Les flames
arriben al palau dels déus i aquests van desapareixen poc a poc. Cau el teló entre foc i aigua, tot,
molt espectacular.
Excepcional la veu de
Jaquelyn Wagner en Brünnhilde, ella sola omple tot l'escenari , en detriment de
Lance Ryan que canta un Siegfried correcte, però que al seu costat queda un xic
apagat.
La música molt coneguda amb dos fragments a destacar: Alba i viatge de Sigfrid pel Rhin i desprès de la seva mort el Seguici fúnebre pel Rhin. Direcció musical a càrrec de Josep Pons, i el Cor conduït per Conxita Garcia.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada