Començo a estar mosca. Sempre he defensat que un blog et convida a escriure independentment dels possibles lectors però he acabat tenint la sensació que és un esforç inútil, una mena de llençar pa als peixos de la mar, sense resposta ni correspondència. Dels integrants en el bloc nostre (i m'agradaria subratllat aquesta paraula) uns se n'han retirat, els altres ni miren, ni comenten ni menys escriuen. Total que si la M.T i jo ens truquéssim cada setmana potser ja faríem. Ho dic seriosament, si a ningú l'interessa perquè no dir-ho? i acabem. Si no, tanquem portes i més temps per altres coses. La vida està feta d'etapes i algunes costa d'acceptar quan s'acaben però a la llarga tot passa. No sé si aquesta serà la meva última entrada. Total, com que tampoc la llegireu,ni me n'assabentaré.