L'arpa i les seves vibracions, 370

Dissabte festa de la Constitució, decidim passar-la al teatre. A les 6 de la tarda el Goya estrena l'obradel dramaturg Ronald Harwood, "Prendre Partit" i val a dir que ho hem encertat del tot.

Teatre pur en majúscules, actors magnífics i text amb una gran força descriptiva.

Crec que és una obra que posarà el llisto molt alt del teatre actual a Barcelona. Text en català.

Sinopsis per situar-vos una mica: Berlín, 1946, una ciutat destruïda a conseqüència de la guerra. Destruccioçó, desorientació, mort; el final d'una etapa. 1 hora i 50 minuts sense pausa, que ens situa en un cuartel lúgubre on es duen a terme les investigacions preparatòries pel judici que farà la Comissió Anti-nazi pels artistes. El text se centra en el investigació que fa el comandant nord-americà Steve Arnold per trobar proves vinculatòries al millor director d'orquestra de l'època, Wilheim Furtwängler, al qui acusen de col·laborar amb el regim nazi.

L'autor ens col·loca en l'eterna confrontació entre cultura i poder, entre art i política, i ens convida a prendre partit. El text aborda l'Alemanya post-nazi de 1946 i pretén involucrar a l'espectador com a part i testimoni d'un judici obert que presenta dues actituds absolutament oposades davant la terrible realitat política del Tercer Raich.

Tota la musica simfònica que s'escolta al llarg de la funció és interpretada per l'Orquestra Filharmònica de Berlin, sota la direcció de Wilhelm Furtwängler, fet que li dóna més emoció. Tres de Beethoven, La Sinfonia nº 5, la nº 8 i la Sonata per piano nº 21. A més té un relleu especial el Adagio de la nº7, d' Anton Bruckner.

Ronald Harwood, dramaturg i guionista cinematogràfic, nascut a Ciutat del Cap, és va traslladar a Londres l'any 1951, per dedicar-se integrament al teatre. L'any 1960 va emprendre una nova carrera com escriptor.

De Josep Maria Pou, segur que en sabeu més que jo, aquí fa el paper del director d'orquestra, amb gran dignitat i defensant els seus ideals ètics i musicals, però l'interrogatori és impecable...

Ara bé, el qui porta tot el pes fort de l'obra i, que pràcticament no és mou de l'escena és Andrés Herrera que broda el Major Steve Arnold, amb una duresa que almenys a mi, em va   neguiteixar pel cinisme emprat.

Tota la resta del repartiment també a gran altura, cada u en el paper que li toca: Sandra Monclús, Anna Alarcon, Pepo Blasco i Sergi Torreculla.

A la sortida anem a prendre una copa per comentar les nostres reaccions, arribem a la conclusió que actualment a Europa, costa trobar dramaturgs de l'alçada de Harwood.

Si us agrada el bon teatre, és una ocasió per regalar-vos una entrada per aquestes festes.