dilluns, 4 de juny del 2012



Ahir va ser un d'aquells dies que un dels meus gendres, amb molta conya qualifica dient: "disfrute de un grato ambiente histérico-familiar". Vam ser molts, de seguida sóm molts, per menjar-nos la paella i el pastís que la nostra reputada cuinera Blanca ens va fer. Molt bon dia, molt sol, piscina en marxa i feines diverses no encara amb intensitat, cosa que també deixava lloc al lleure i el panxing. Són aquest, per mi, moments de reflexió. Em venen tants moments al cap! però procuro aguantar-me les ganes d'explicar batalletes perquè o bé ja se les saben o bé, n'estic segura, els importen un pito. Potser les hauria d'escrure a internet o enviar-les al facebock (no sé ni si s'escriu així) i llavors potser... És com escriure; sé positivament que serà quan em mori que llegeixin el que he anat escrivint. Ara, fora de comptades excepcions, soc verge de lectures familiars. C'est la vie, tan complexa, tan plena de vides diferents, tan calidoscòpica, un laberint, tan interessant. Amics, us recordo perquè us sento el meu mirall.

Demà, un grup de gent, Els amics de Joan Brossa, presenten a l'espai La Seca (Flassaders 40) un recull de texts que ve a ser una mena de recreació del mite del minotaure i el laberint que ens és tan car. Si hi voleu anar serà a les 20'30 h i l'entrada és gratuïta. La meva amiga Maria Lluïsa n'és una de les autores.  

2 comentaris:

  1. Examen de juny: ¿On passes l'estiu? ¿On és aquest Sant Julià? ¿Tens la casa molt gran, que sou tants? ¿Si ets fora -perquè jo et feia fora-,ets prop de Barcelona, per poder anar a espectacles?
    Il·lustra'm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem a pams. Jo passo els estius a Saifores la nostra casa estimada, des de fa més de trenta cinc anys. Allí no hi cabem tots alhora(set fills amb companys/es i nou nets)però ens ho anem combinant perquè més o menys tothom hi pugui anar. Això és la normalitat aquella de l'ambient histèric-familiar, però... enguany he recuperat una casa a Sant Julià de Vilatorta, al costat de Vic, que he tingut llogada trenta anys. Aquesta és la que entre tots intentem revifar per poder-la vendre, llogar a l'estiu o almenys poder-hi anar sense quedar com si anéssim a la cova de la cucafera. Ah i habitualment visc a Barcelona per on tresco i verdejo durant la setmana. Il·lustrada quedeu, doncs, senyora, que malgrat ser molta la vostra sapiència sempre queda un raconet on guardar alguna nova informació per si un dia l'heu de menester. Ara ja saps on trobar-me.

      Elimina