divendres, 17 de febrer de 2012

LA tresca i la verdesca

Com que tots els sants tenen octava us parlaré encara de Santa Eulàlia. No sé si sabeu la llegenda del seu enterrament. Estava a Santa Maria del Mar (llavors es deia de les arenes) però es va creure que havia de tenir un enterrament més important i van decidir traslladar-la a la Catedral, a la Cripta, on encara hi és. Es va organitzar una processó solemne per dur les despulles i en arribar a la porta de la ciutat, situada a l'actual Plaça de l'Àngel, el fèretre va començar a pesar d'una forma desaforada i encara que hi van ajudar molt no podien avançar. Llavors va baixar un àngel que va assenyalar amb el dit un dels canonges de la Catedral i aquest, avergbonyit va confessar que s'havia quedat un dit del peu de la Santa com a relíquia. I al retornar-lo la processó va poder arrencar de nou i arribar al nou sepulcre. La foto que us poso és d'una escultura d'aquest àngel, al nº 2 de la Plaça. No té ales perquè es van fer malbé i no les han restaurat però el dit continua assenyalant. I una altra: per la Mercè molts ciops plou i es diu que son llàgrimes de S. Eulàlia perquè està trista d'aquest patrocini compartit o perquè es fa més festa per la Mercè.

1 comentari:

  1. Què bo, no ho havia sentit mai, em caldrà anar a veure l'àngel, per aixó porta aquest nom la plaça? tot té sempre una explicació.

    ResponElimina