Avui matí a l’Auditori he escoltat el concert per a violí i orquestra de Bartók.
El solista Frank Peter Zimmermannun virtuós d’aquest instrument tocava amb un Stradivarius de 1711. Nascut a Alemanya, ara fa 44 anys, va començar a tocar el violí als 5 anys. Ha fet estrenes mundials de compositors actuals, així com també en l’àmbit de cambra ha aconseguit notables èxits amb el seu repertori clàssic, romàntic i del segle XX. Per la meva orella els sons han sigut novadors, s’eleven des del registre greu fins a la zona aguda, amb marcats trets folklòrics que porten els temes a un joc de contrastos, que van conduint la rudesa inicial del tema fins a una etèria elegància final. Podríem dir que d’uns instruments desenfadats de l’orquestra, el violí empren un virtuosístic soliloqui.
Comparat amb la literatura podríem dir que també el pas del segle XIX al XX en la música suposà canvis profunds en tots els aspectes . Poc a poc acabava un món i n’anava sorgint un altre, el romanticisme anava donant pas a noves estètiques que eren alhora una reacció a aquest moviment . L’impressionisme en fou una, com també l’expressionisme, que aprofundia en les tensions musicals romàntiques com expressió i metàfora d’una societat que vivia en tensió i semblava anar abocant-se a la catàstrofe.
Literatura i música han anat fent el mateix camí.
Tu reseña hizo subir muchos enteros el nivel del blog. Mi sincera admiración. Rafael.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom que sóc una "il·letrada" en música -és possible, oi?- només dir que he quedat bocabadada i esmaperduda de tanta erudicció.
ResponEliminaParlant d'impressionisme en la pintura, vull organitzar una anada a Madrid per tal de veure l'exposició IMPRESIONISME. UN NUEVO RENACIMIENTO. MANET Y EL ENTUSIASMO POR LA MODERNIDAD. A la Fundació Mapfre fins el dia 22 d'abril. Tan sols 90 obres, 90 joies de la pintura universal cedides pel Museu d'Orsay. Qui s'apunta?