PANEM ET CIRCENSES XI

Amicus certus in re incerta cernitur (Quinto Ennio. Ciceró. De Amicitia 64) i que Déu ens ampari!

• La Policía Portuària ha destruït 3.000 kgs. de productes falsificats, la majoria boses, ulleres i llaunes de cervesa! procedents de la venda ambulant. Quan veieu polis amb ulleres, fixeu-vos en la marca!
• Els mossos d'Esquadra han detingut a tres germans de Santa Coloma i nacionalitat espanyola per robatori. Com deia l'altra dia la Ma. Dolors, les mares ja no són el que eren!
• L'alcalde Hereu alimenta els dubtes al no definir el seu futur. Diu que ignora si serà candidat en les properes eleccions!
• La selectivitat inclou lleis, notícies i anuncis. Concretament el de Lengua Castellana era sobre els recursos linguïstics que utilitzen els anuncis. No diu res sobre les faltes d'ortografia!
• Jordi Pina -advocat de Jordi Montull- creu que "finalment, el problema de Gaza serà culpa de Millet". Espera que s'investigui!
• Heu vist el video del noi que s'adorm mentre parla Obama? Sembla ser que ahir va ser el més vist. Como está el mundo, Facundo!
• En les pàgines centrals de l'ADN parlen sobre les dones de Burkina Faso. Surt una foto de Azetou Sawuadogo, agricultora, ataviada amb un turbant de coloraines made in Thailand!
• El 74% dels menors beu alcohol destilat, un 10% més que els joves universitaris. També predomina el consum de begudes de graduació mitja, en un 74% d'adolescents enfront del 45% d'universitaris. Deuen pensar allò de: In vino veritas.
• I la perla: La consellera Marina Geli es querellarà contra Eduardo García Serrano, tertulià del programa El gato al agua de Intereconomia TV per haver dit d'ella que era una "zorra repugnante", una "guarra" i una "puerca" ja que la web d'educació sexual que vol, tan sols serveix per a "fabricar degenerados". I si els hi passen als alumnes de Sele?

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 21

III LA PATUM – Les Guites son sens dubte una de les representacions més antigues i destacades de La Patum. Són dues, la gran i la xica. Al igual que Les Maces, les Guites també són comparses de foc, i es dediquen a perseguir insistentment a la gent que omple la plaça.

Aquí teniu la Guita gran amb el coll ben estirat i sense foc, uns minuts abans l’havia tirat tot sobre la gent. La que no és mou del mig quan ella passa, els obsequia amb un veritable bateig de foc, es a dir els ruixa d’espurnes des del cap fins els peus, la gent jove agosarada frisa per ser batejada amb foc, és un acte de valentia. Si us hi fitxeu veureu que amb la boca apropa la bota plena de “La Barreja” al Tabaler, perquè agafi noves forces per tocar, tota una atenció, mentre la gent aplaudeix, desprès fa mitja volta i a l’altre extrem de la plaça, l’ofereix als músics i expliquen que al passar per davant el balcó del Ajuntament, mira a l’alcalde i si les gestions que ha fert duran l’any són bones li dóna de beure, sinó passa de llarg.

La foto ampliada és preciosa, però avui el meu ordinador es resisteix a l’ampliació, és una pena.

Demà acabaré la ressenya amb la nit del foc, una bogeria, centenars d’espelmes girant sobre els caps dels Plens.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 20

II LA PATUM - L’Àliga és la quarta representació que surt, desprès dels Turcs, les Maces i les Guites. És una figura de cartró pedra que balla al so d’una música distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura, que podria tenir el seu origen en el s. XVI ve d’un antic himne Gregorià, i segons expliquen ha sigut definida com “una de les tres peces més genials de la música tradicional catalana”

A l’iniciar els primers compassos a la plaça, és passa del gran soroll al silenci totat, casi està mal vist respirar. A mi em va recordar velles melodies gregorianes que havia cantat a la Coral, és una música que cala dins i et posa la pell de gallina escoltada in situ. L’Àliga és l’al·legoria de Sant Joan, així és representat en la litúrgia cristiana i el dia de Corpus, en la les lectures de la Missa es recorden uns relats escrits per ell. Aquesta Àliga que veieu en la foto va guarnida amb moltes flors i verd i coronada com il fou. És d’una gran bellesa. També val a dir que és la més seriosa, les altres representacions tenen un sentit més lúdic i guerrer, són més provocatives per la seva expressivitat i sobretot pel foc que llança a tots els que tenen al voltant

Vam comprar el CD amb les músiques de la Patum per recordar-la des de Barcelona. Durant el viatge de tornada la van gaudir i comentar entre tots quatre.

Fins demà que us parlaré de les Guites, la gran o la xica.

PANEM ET CIRCENSES X

Avui, després de que la selecció espanyola de futbol guanyés a Polonia (6-0) en un partit amistós, llegeixo:

• Subhasten el primer vestit oficial de Lady Di per 192.000 lliures, és a dir 231.700 euros! Per a justificar-ho, la premsa diu que va arribar amb l'aspecte de profe de guarderia i es va convertir en estrella del cinema. Tot un detall.
• Anulen la sentència que va condemnar a Rubianes però no perque estigui mort sinò perquè l'alcalde de Salamanca havia renunciat a continuar quan va saber que s'havia mort. Tot un detall.
• A la Xina ho tindriem magre: no es poden conectar a Facebook, ni a Twiter, ni a YouTube i tenen una llarga llista de pàgines web vetades. Tot i això, és el país que compte amb més internaures, prop de 400 milions. Quins masoques! El Govern diu que mantindrà la supervisió de la xarxa per a prevenir atacs i delictes. Tot un detall.
• La OMS diu que no va inflar la gravetat del virus A/H1N1, és a dir la grip A, tot i que les farmacèutiques va aconseguir grans beneficis amb la vacuna. Tot un detall.
• Algú s'enrecorda com va començar el tema de la crisi mundial? Potser creuen que Lehman Brothers és un conjunt que actual al Rock in Rio - Madrid. Si ho possesin al cartell seria Tot un detall.
• El ministeri d'Industria vol apujar la factura de la llum un 4% a les llars i a les Pymes. Per als grans consumidors (cimenteres, químiques o siderúrgiques) opta per a mantenir-les estables. Tot un detall.
• Israel ha creat un equip d'experts per a investigar l'asalt a la "flotilla", els resultats de la qual es donaran a conèixer el 4 de juliol. Tot un detall.
• El primer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, va assegurar ahir que Barcelona no és insegura, tot i què reconeix que el seu èxit és malauradament un reclam per als carteristes. Tot un detall.
• I la perla: La vaga d'ahir va ser seguida pel 11,4% segons la Generalitat i pel 75% segons els sindicats. L'Ajuntament diu que el 21% dels seus 7.247 funcionaris i personal laboral va fer vaga i els sindicats diu que va ser el 50%. Com sempre, "ball de xifres". Tot un detall.
• 
  

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 19

- LA PATUM, he pasat tres dies seguits de festa a Berga a casa d’uns amics. Hem pujat en cotxe quatre del grup. Barcelona – Berga per autopista, una hora sense corre. Increïble. Com que tenien altres convidats , a l’Isabel i a mi , ens han instal·lat per dormir a l’Hotel Estel, petit i còmode, en una habitació que donava a la muntanya amb vistes de Queralt. Al capçal del llit una reproducció d’un quadre de George Braque “L’oiseau bleu et gris” datat del 1962, ens dóna la benvinguda, és d’un cubisme agradable a la vista. A la tarda veig per primera vegada la Passada des de les escales de l’Hospital de Sant Bernabé, un lloc elevat dalt d’un carrer costerut, per situar-me sense risc. L’anagrama de l’hospital és una creu blava creuada per una oreneta blanca, em quedo parada davant del cartell i faig fotos,el trobo senzillament preciós; comento la coincidència i m’expliquen que a la comarca a la Marededéu de Queralt, li diuen carinyosament la oreneta. Tot té una simbologia.

La Patum és una escenificació sacra –històrica- popular , nascuda de les antigues representacions teatrals religioses, en aquest cas la festa del Corpus , de l’època medieval, amb barreja de elements religiosos i pagans, àngels, dimonis, espases,lluites, foc, pirotècnia . El nom li ve del Tabal , un gran tambor que presideix la festa i que recorre tota la ciutat amb el seu repicament, pa-tam, pa-tam, que per denominació popular va quedat com La Patum, que al llarg de sis sents anys s’ha trames de generació en generació.

Durant tres dies he sigut una Patumaire que no s’ha perdut cap festa. Això si justs a l’ arribar els meus amics em van comprar un barret negre amb l’ala ampla per tapar-me el cap i casi els ulls, un mocador vermell amb l’anagrama de La Patum (una màscara negre) i una jaqueta de cotó verd fosc, tipus soldat del Vietnam, per prevenir cremades, cal evitar teixits sintètics Amb aquesta indumentària pots fer de badoc al voltant de la plaça o de participant a dins, que vol dir saltar i ballar, amb el ritual patumaire, que vaig trobar complicat. La beguda típica de les festes per aguantar tot els salts, és “la Barreja” composta de moscatell i anís, dolceta, i que fresca entra molt bé, el porten en botelles de plàstic i que s’utilitza principalment per agafar forces entre salt i salt. L’alternativa es el mau-mau, una beguda una mica més suau i de sabor amarg; porta una certa quantitat de vermut negre , gasosa i un toc secret de Gin Xoriguer de Menorca. S’ha de veure ben fred i amb porró, i com que son de vidre, no poden sortir del bar,per això no es porta a la plaça. Però molts es desplacen entre salt i salt al bar més proper. Nosaltres hem tirat de cervesa i algun xarrup de Barreja.

Els personatges que desfilen i ballen, segons un ritual perfecte, són: els Turcs i Cavallets, les Maces, L’Àliga, els gegants, els Nans vells, els nans nous,la Guita grossa, la Guita xica, i el més espectacular Els plens. La fotografia correspon al ball inicial Les Maces.

Intentaré amb les moltes fotos que he fet, explicar-vos en diversos dies, les meves vibracions.

TRESCA I VERDESCA 123

Veieu com el món és tal com el veuen els artistes? Són uns precursors.

• Algú podria explicar-me com és que Espanya, que prou feina té per trobar un trosset de roba per retallar , donarà 10 milions d'€ a l'Afganistà pel procés de reconciliació? És que ho fan perquè els facin de bo amb Al Qaeda? Perplexa, estic, perplexa.Si, si ja sé que quan ets al camp has de jugar però...
  
• Això del petroli al golf de Mèxic, en quin percentatge augmentarà el desastre ecològic de la terra en general i el dels Estats Units, sords al problema (el de l'ecologia, no el del petroli, of course). Podran ara, continuar fent l'orni?
• De la boca de Tsipi Livni (cap de l'oposició d' Israel), comencen a sortir paraules de condemna a l'Estat. Ai, Tsipi, Tsipi, dolenta, així no duraràs gaire.
• Els no fonamentalistes tenen (tenim) mala peça al teler. Que si un ritual islàmic en l'assassinat del bisbe de Turquia, que si burques i yihabs per allí i tot el que no sabem. Els pobres no s'entenen de feina però ningú no els fa cas. És molt més divertit el mal. I el dimoni, comparat amb l'àngel Gabriel, o Rafel, per fer-lo més nostre, no té color! Com deia un profe meu d'art, parlant del Bosco: si el infiernofuera así valdria la pena morir en pecado mortal para verlo.
• Racionalitzar els recursos de la Sanitat passa per pagar el menú de l'hospital quan estàs ingressat? I els turistes que "aprofiten" per anar a urgències i així fer-se una revisió? I el tiket per visites mèdiques...no són els metges els que determinen si cal que tornis? Suposo que no és tan fàcil aclarir les coses. El que és segur és que no cal ara córrer, com sempre. Primer que s'ho pensin bé i ponderin les mesures que cal prendre. I després decideixin què cal fer. Que no facin com estic fent jo ara que sense saber de què va parlo del tema. La diferència està en que jo no tinc poder de decisió.
• Juan Gris a la galeria Manuel Barbié. S'inaugura el 20 de maig. Sempre val la pena encara que no es tracti d'una gran exposició. Se m'acut que s'hauria de fundar l'associació desassociada de Gourmets de l'art seria una figura a tenir en compte. I no caldria cap més carnet sinó tan sols la voluntat de ser-ho.
  

PANEM ET CIRCENSES IX

Bon día! (o al menys això us desitjo a vosaltres, a la resta de catalans, als espanyols, als alemanys, als anglesos, als hogaresos, etc.etc.)

• Mal de muchos, consuelo de tontos. Apa que els alemanys que han hagut d'ajudar als grecs i ara es troben amb que la Merkel vol estalviar 80.000 milions d'euros fins el 2014, "el més dràstic de la història del país des del final de la Segona Guerra Mundial". I el Regne Unit prepara un pla d'estalvi similar. Lo dicho: mal de muchos...
• Moratinos diu que els dos cooperants segrestats per Al Qaeda el 29 de novembre, es troben bé i que el Govern treballa "sense pausa" per a conseguir el seu alliberament. Sense pausa, però sense pressa, dic jo.
• El president de la Junta de Extramadura, Guillermo Fernández Vara, vol ministres "més creïbles". Toma, i jo!
• Agents federals dels EE.UU. han detingut a un analista dels serveis d'Inteligència per enviar a la web, sense ànim de lucre, Wikileaks, especialitzada en filtracions, el video del polèmic atac de dos helicòpters dels Estats Units, el juliol de 2007, en que varen morir 11 iraquies. Xivato, antipatriota és el que és!
• Les caixes d'estalvi necessiten 34.000 milions a través del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria. Amb menys faig!
• Els casos de càncer de pell creixen un 237%. Amb tanta gent sense feina, no m'estranya. Recordeu la pel·lícula Los lunes al sol.
• Combinar la cafeïna i la glucosa és bo per estudiar, segons un estudi presentat per la Universitat de Barcelona. Un altre estudi novedós, sí senyor! No en teniem ni idea, oi?
• Polònia posa a prova a Espany en l'últim test, llegeixes. I et preguntes: Polònia també. I resulta que és un partit amistós de futbol!
• John Irving diu: "sempre començo les meves novel·les sabent com serà la darrera frase". Au, companys i companyes, a escriure.

TEMPUS FUGIT: PEPITO GRILLO

Efectivamente, suena el teléfono y me dicen que dispongo sólo de tres cuartos de hora para llegar, me lo dicen precipitadamente, pero ¿a dónde respondo? Es lo que dispones para llegar a tiempo para escuchar la lectura de “Dublinescas” por Eduard Fernández en el Salambó. Además estará presente tu idolatrado Vila-Matas. Era la voz de Mireia. Ella no sabe si podrá llegar, dijo después, y colgó. Lo he dejado todo y he salido corriendo, con el libro por descontado, y la máquina de fotos. ¿Hablarían de la celebración del extraño funeral por la era de la imprenta? ¿Se rezaría un responso por el alma de Gutenberg? ¿Se lanzarían gritos contra los e-books? Todo yo ardía en deseos por encontrarme allí y escuchar las palabras del maestro, leídas por un intérprete como la copa de un pino. ¿Leería Eduard su propio responso? ¿De cuánto tiempo dispondría para seguir leyendo un libro hecho de papel? ¿Podrá seguir pasando página por mucho tiempo? Y no sólo él o ellos dos, escritor y actor, sino nosotros también, ¿cuánto tiempo nos queda para seguir acariciando las hojas de papel, oliéndolas, imprimiéndolas, guardándolas, archivándolas en las estanterías? ¿Existirán las bibliotecas en las salas de las casas? Todo esto y más, cavilaba camino del Salambó. Un Salambó ¡lleno hasta la bandera! De un público lector, ávido de escuchar al editor jubilado que desea ir a New York y a Dublín. N.Y. es el centro del mundo, dice ¿y Dublín? Lugar de niebla, misterio y literatura, lugar de encuentro de los componentes de la Orden de Caballeros del Finnegans, en cuyo escudo reza el lema extraído de la frase del sexto capítulo del “Ulises” de Joyce: “Gracias, ¡Qué grandes estamos esta mañana!” Y grandes estuvieron los dos Eduard Fernández y Enrique Vila-Matas. El primero leyó lo escrito por el segundo: “Voy a Dublín a un funeral por la era de la imprenta, por la era dorada de Gutemberg, no sabe como ha sido, pero le ha salido del alma”, pero ambos se han quedado allí haciendo las delicias de todos nosotros: Gracias, ¡Qué grandes nos habéis hecho sentir esta tarde! Pero el tiempo pasa rápido y ha llegado el momento que han tenido que dar por finalizado el acto, muy a pesar nuestro. Yo me he llevado un trozo de este tiempo dentro de mi máquina de fotos y la dedicatoria del escritor. Otro libro más, en mi pequeña colección de libros queridos y dedicados. Aquellos que tienen algo de especial para mi. La dicha y la suerte de poder ser dedicados de puño y letra de sus autores, sobre el papel, en la primera página, al comienzo de la obra, algo irrepetible dentro de poco.
Rafael 8 de junio de 2010.

PANEM ET CIRCENSES VIII

Avui els comentaris m'han vingut en safata. Avui no tinc més feina que llegir la columna The end de Lucía Etxebarria del diari ADN. Diu tot el que jo diría.

• Nou cooperants morts, decenes de ferits i un despreci flagrant al dret internacional.
• Hungria fa fallida.
• Acomiadar treballadors serà encara més fàcil i econòmic.
• Caja Sur es suicida. Rebutja la fusió i opta per la intervenció del Banco de España: 596 milions d'euros que pagarem entre tots (però, evidentment, cap del seus consellers, anirà a la presó).
• També ens tocarà pagar els 600.000 € que ha costat el dispositiu de seguretat de la reunió del Club Bildergerg.
• Es posen de moda a la tele els següents programas: Mujeres ricas; Casadas con Hollywood; Callejeros especial Casas de más de un millón de euros. Diu la Lucía: A ver, ¿qué quiere usted? ¿que algún listo haga un visionado exhaustivo de todos los programas para ver dónde están emplazadas las alarmas de las casuchas que con tanta alegría exhibe usted y se la limpie a conciencia? ¡Que ahora mismo hay cuatro millones y medio de parados! Que a María Antonieta la guillotinaron por un collarcito de diamantes, mema, y aquí estás tú hablando de Mirós y restregándonos con la obscenidad de tu lujo en estos tiempos miserables en los que se impone la peor de las pobrezas, la de espíritu.
• I jo afegeixo: Però avui aquestes notícies queden equilpsades . Avui tothom parla del triomf de Nadal al Roland Garrós i dels 6 podis de entre 9 dels pilots espanyols (catalans la majoria) de motos.

TRESCA I VERDESCA 122

• Ahir, al davant de l'ou com balla, els guiris tenien més cara de guiris que mai.

• En l'expedició d'ajuda a Gaza, el nostre amic Mankel també hi era, i diu que tot va anar al revés de com ho expliquen ara. No serà que no era ell sinó en Lars Lundgren?
• Feu testament però compte que no se us en vagi l'olla, com al taxista que va apiolar el germà i l'advocat de la família i ja, posats a fer, a uns quants vianants. El que no m'explico és com no es va carregar la mare que era la propietària, als noranta anys, dels diners familiars. Diuen que la mare no enten res. Angelet!
  
• Grans parabens a un veterà professor d'espanyol a Rhinberg (EE.UU). El seu mètode deriva d'un consell de la seva mare:que lloren ellos, no tu. (O quien bien te quiere te harà llorar en castellà de Valladolid). Aquestes mares estan que se salen, ja no són el que eren, està vist.
• A vegades el diari sembla El Caso. Només que aquí tot te un aire de cataclisme universal.
• Novetats en el panorama artístic: Exposició Courbet al M. Diocesà i Gil J Wolman al Macba . Crec que no cal explicar qui va ser Courbet . Wolman, artista poc convencional , original i especial, es va convertir en un dels més coneguts membres del"lletrisme" que propugnava que en art, s'havia arribat al cim més alt calia retornar al començament: a les lletres. Només per això ja hauriem d'anar-lo a veure. Deia que per ell l'art és un plaer que t'ajuda a trobar el plaer de viure. Un altre motiu. Aquesta mostra es diu Soy inmortal y estoy vivo. Si en voleu saber més cliqueu a vivo.
• A la Pedrera, no us perdeu Fortuny, el mag de Venècia. S'acaba aquest mes.
  
• En Constanti de Grècia ha fet 70 anys. Sempre em pregunto què els deuen regalar en casos així? Uns gossos de Lladró? Un val d'Ikea?
• Dimecres a les 21h a la B. F. Bonemaison, John Irving presentarà un nou llibre: La última noche en Twisted River. Segons Sergi Pàmies és una historia violenta, hermosa.perdurable... Llegir sense xarxa, segueix dient, és una activitat de risc.i que per a llegir Irving hauries de fer-te previament una assegurança de vida. Estic dubtant entre llegir-lo o tirar-me en paracaigudes.
• Un altre llibre: Snuff, de Chuck Palahniuk en el que es descriu l'avantsala d'un rodatge porno on sis-cents candidats (amb número com a la carnisseria) s'esperen per a fer una prova en viu. Segurament deu arribar un moment en que les proves siguin en mort perquè...Aquest no em fa dubtar.
• Recordeu les pelis de cap de setmana de la Filmo. I ...

BON CAP DE SETMANA

PANEM ET CIRCENSES VII

• Ja se perquè es diu El Club Bilderberg. La primera conferència es va organitzar en l'Hôtel Bilderberg, prop d'Arnhem (Països Baixos) el 1954. Se'ls coneix com el "Govern a l'ombra". La reina Sofia és assistent habitual en aquestes cites, tot i que La Zarzuela encara no ha confirmat la seva presència. Mama, poooorrrr!!!
• Els bancs i les Caixes augmenten el cost de les seves targes. "A río revuelto, ganancia de pescadores"
• El T.M.B. recupera cada any una mitjana de 10.000 carteres, targes de crèdit i DNI! I què fan amb elles? Jo tinc un conegut que treballa a la Renfe que les reparteix (les carteres) entre amics i coneguts.
• L'estada del Rei a Barnaclínic li ha costat 25.000 € (ell i el seu seguici, extres com la seguretat de l'hospital, entrada i sortida de material, reforç del personal sanitari, hores extres d'infermeria i un metge de guàrdia les 24 hores). La intervenció quirùrgica la paga la sanitat pública. Ara m'agradaria veure la factura amb el segell de PAGAT.
• Multen a Carod Rovira per circular a 175 km/h. a l'autopista AP-68 a Figuerueles (Aragón). Igual que el president extremeny. A ón van amb tantes preses?
• Es troben dos ciutadans de la U.E., tres de Rusia i un xinés (oi que sembla un acudit?) i es tanquen durant 520 dies en un mòdul per a simular un viatge a Mart. Només es podran comunicar per correu electrònic i NO TINDRAN INTERNET, ni BLOG, ni res de res.
• Guardiola i el Banc de Sabadell han arribat a un acord pel qual aquell cedeix la seva imatge per dos anys per les accions publicitàries en premsa, ràdio, televisió, internet i altres suports. Gratis?
• Sort tenim que en contra de les "corridas" s'ha manifestat Brigitte Bardot. Ara si que ho tenim gunyat, je,je.
• Arturo Pérez-Reverte ha decidit tornar a la Fira del Llibre de Madrid per ajudar als llibreters. Els he conegut de més humils.
• I la perla: El "decretazo" de la reforma laboral es comunicarà el dia 16 (dimecres). I vosaltres em preguntareu: Però el Consell de Ministres no es fa en dijous? I jo us respondré: Ai, ànima càndida! Què no sabeu que aquell mateix dia Espanya juga el seu primer partit en el Mundial de Futbol de Sudàfrica? El que jo dic: PANEM ET CIRCENSES.

P

PANEM ET CIRCENSES VI

Directament per a plorar:

• QUÈ SE N'HA FET DELS VAIXELLS I DE LES TONES DE MATERIAL QUE PORTÀVEN A GAZA?
• QUÈ FAN (per no dir foten) ELS MEMBRES DEL BILDERBER REUNITS A SITGES? La reina Beadriu d'Holanda, en Henry Kissinger, en Bill Clinton, el president de nosequè, etc.etc. Qui paga la policia i els segurates? Què s'emporta l'Ajuntament de Sitges que tan els hi fa tenir milers de joves anglesos bevent tot un cap de setmana com els clubs de Gays més importants del món?

EL CORPUS DE PEPITO GRILLO

Siguiendo la costumbre de la particular forma de celebrar el Corpus en nuestra ciudad, y dado que “l‘ou com balla” está situado en diversos lugares y entre ellos la Academia de les Bones Lletres, l’Ateneu y la Casa de l’Ardica propongo un Corpus literario-cinematográfico en la Filmoteca con un experimento que como mínimo, será interesante de comprobar lo atrevido de la propuesta que nos hace el cineasta (desconocido para la gran mayoría de nosotros, lo que representa un mayor aliciente para conocerlo) Joseph Strick, y su atrevimiento en trasladar al cine, tres obras muy importantes de la literatura universal, y de muy diversa factura.
La primera: “Tópico de Cáncer” (1970) sobre la novela de Henry Miller (último pase viernes 4 a las 22,00). “Retrato de un artista adolescente” (1977), con John Gielgoud (último pase sábado 5 a las 22,00), sobre la novela de James Joyce, una brillante puesta en escena según los entendidos. Y del mismo escritor, ese monumento de la literatura universal que es “Ulysses”, en lo que se ha calificado como un intento honorable de transferir a la pantalla ese enorme experimento literario (último pase domingo 6 a las 19,30).
Es una oportunidad única que difícilmente volverá a darse.

PANEM ET CIRCENSES V

Fa dies que no trobava coses "de riure per no plorar" que no haguessiu citat ja vosaltres però avui no em puc resistir.

• No es podrà fumar als bars però si tenir màquines expendedores.
• Mollet del Vallès exhibeix en un parc un menhir trobat en un pàrking. Quan durarà sense pintades?
• 12 milions menys de viatges al metro i 15 milions menys al Bus durant 2009. A on és la gent?
• La ministra de defensa ha hagut de claudicar i permetre que els soldats-cadets acompanyin obligatòriament la Custòdia a la processó de Corpus de Toledo. La llei que deia el contrari es va aprovar fa 15 dies. Tot sigui per la tradició. ¡Egpaña! ¡Egpaña!
• Si un terrorista com De Juana Chaos se'ns hagués esfumat aquí, ens dirien maldestres. Com que ha passat a Irlanda...
• I el tema del vessament de fuel al Golf de Mèxic? El president Obama va apuntar la possibilitat de que fos per un "error humà" o per les "potineries perilloses" d'algunes empreses, que van posar en risc "la seguretat". Què sonso! A casa nostra es va parlar de los "hilillos de plastelina"
• Avui s'estrena a Canal + la sèrie Spartacus subtitulada Sangre y arena. Qui ho ha subtitulat? Jo crec que es un missatge subliminal ara que volem prohibir els toros.
• Heu vist la cara de juerga dels Mossos acampats a la Plaça de Sant Jaume?
• Y la perla: El Tribunal Suprem va confirmar ahir la condemna imposada a Pepe Rubianes, per vulnerar el dret de l'honor de l'Alcalde de Salamanca pel tema dels papers de Salamanca. Je,je,je.

TRESCA I VERDESCA 121

Entre tots ho farem tot. Segueixo la llista dela M. Teresa, del punts on hi ha ou ballant:
Palau Centelles (Pl. de Sant Just), Palau de Capitania, Museu d'Història de la ciutat,Arxiu de la Corona d'Aragó al Palau del lloctinent, pati del Museu Marés, Catedral, Monestir de Pedralbes i algun més. A l'Ajuntament poden veure's avui els gegants, nans i besties del seguici popular. A més a més és dia de portes obertes, dia de passejades i tafaneries . Com que la crònica d'avui ja està feta, i molt bén feta, per la nostra arpista, me'n vaig a fer un tomb. Fins demà.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 18

La Mª Dolors, la nostra estimada reportera, ahir ja ens va avançar que avui és Corpus i ens recomanava veure l’ou com balla... jo segueixo avui, agafant el seu fil.

Tres jueves hay en el año… A Barcelona, tenim una tradició coneguda des de 1588, “L’ou com balla” (desconec si en altres llocs de Catalunya també), tots sabem que consisteix en buidar un ou i posar-lo sobre el brollador, on gira i gira sense caure. Es col·loca en els brolladors de claustres, jardins i patis. Les fonts es decoren amb flors i fruites, el resultat és de gran bellesa. Diuen que recorda el pas del temps i el cercle de la vida...

Si teniu temps, des d’avui i fins el diumenge, el podeu veure: al claustre de la catedral, Museu Frederic Marès, Casa de l’Ardiaca, Ateneu, claustre de Santa Anna, claustre de la Concepció i Acadèmia de Bones Lletres. Segurament en altres patis que ara mateix no recordo.

El culte litúrgic a Barcelona, per motius de treball, s’ha traslladat al diumenge següent. L’església catòlica celebra la festa de l’Eucaristia, el pa i el vi que Jesús ens deixà com el millor de la seva Persona, la vida.

Els documents escrits de l’any 1320, ens deixen constància del Corpus a Barcelona, és una de les festes més antigues i lluïdes de la història de la ciutat, amb dos actes ben populars, l’esmentat de l’ou com balla i la processó, en la qual els clergues i fidels desfilen solemnement pels carrers acompanyant l’Eucaristia.

Ramon Casas té un oli, de grans dimensions pintat al 1907, de la processó de Corpus surtin de Santa Mª del Mar, exposada actualment al MNAC; també és de tots coneguda la fotografia de Gaudí del 11/06/1924, que amb un totxa a la mà acompanya el seguici religiós.

Obren la processó, els gegants, els cap grossos i el bestiari històric de Barcelona, fruit de la imaginació popular . Tots tenen història llunyana o recent, actualment surten: l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca o Cuca Fera i els Cavallets Cotoners, per a gaudi de petits i grans.

Caldria recordar també les catifes florals als carrers de molts pobles veïns, com Sitges i altres.

Demà a la tarda marxo cap a Berga a casa d’uns amics, (Malole, estic amb tu, que bonic és tenir amics) per veure la Patum, a la tornada si no vinc socarrimada i amb els ulls emmascarats , ja us escriure les meves vibracions.

PEPITO GRILLO RECOMANA

Avui a la Filmoteca a les 22,oo : "Quan una dona puja l'escala" de Mikio Naruse (recordeu les projeccions de tres obres d'art) Allí m'hi torvareu. Rafel 2 de juny 2010.

TRESCA I VERDESCA 120

• Enguany, el Sants Reis d'Orient hauran d'anar molt en compte o bé obviar el seu pas per Tel-Aviv. Podria ser que tot el carregament fos incautat i els destinataris considerats suspectes per sempre més. Haurem de tornat a allò de la pilota i les cordes de saltar. Que per altra banda aniria molt bé en temps de crísi. O encara millor, se m'acut que els podrien deixar una tarja regal (del Corte Inglés, és clar) per comprar llibretes i llàpis que encara entretenen més. No sé si aquesta proposta serà ben acollida; em temo que no.

• Cornuts i pagar el beure, és la frase que se m'acut avui respecte als catalans en general. La Vanguàrdia dedica avui dues planes, dues, a refranys per a una crisi i els seus diversos aspectes.La meva no hi és. M'agrada una que diu: Calla i callaré, que a tots ens convé.

• Demà és Corpus. No deixeu de visitar l'ou com balla en algun dels llocs on ho fa. Tradicionalment eren sis. Ara, ja en són 15. A qualsevol diari trobareu la llista. El meu preferit de sempre és el de Ca l'Ardiaca, seguit del de la Catedral i l'Acadèmia de Bones lletres. El del Museu Marés també està bé.

• A la nit, a TV3, retrasmeten La patum des de Berga. És la forma menys arriscada de veure-la pero... A mi no m'agradaven els petards , coets i altres formes sorolloses de celebracions però un cop hi vaig anar i em va arravatar. Si trobo qui m'acompanyi, ara mateix hi torno sinó m'hauré d'acontentar amb la tele.

• Vaig anar a veure la peli japonesa recomanada pel Rafel. realment una delícia. Agredolça pero delicia.

PEPITO GRILLO Y "MAMÁ"

Mamá vivía en Manhattan. Y Manhattan fue el escenario que la vio partir. Ahora su viejo caserón de Chelsea ha quedado solitario. Quizá se llene de verdaderas arañas sin importancia y se cubra de polvo, mucho más del que normalmente había, al no estar allí su dueña Louis Bourgeois. Una de las más importantes artistas desde hace muchos hasta hoy.
Debo confesar que me interesé por ella a raíz de las enormes arañas esparcidas en Londres y corrí a retratar a “Mamá” que instalaron en el Guggenheim de Bilbao. Sentí una extraña excitación al tenderme en el suelo justo debajo de aquella enorme viuda negra.
Traté de experimentar en mi apasionado cerebro, el pánico que hubiese sentido de ser real aquel arácnido de acero. Pero cuanta belleza contenía, vista desde mi insignificancia. Me pareció, por un instante que me hallaba dentro de aquel film de Jack Arnold “El increíble hombre menguante”.
Aquella araña de acero se apoderó del buque anclado en la ría, contenedor del arte de los grandes. No pude resistir al deseo de querer conocer la obra de aquella DAMA en mayúsculas. Y no me defraudó. He pensado, y más de una vez, en la suerte que han tenido todos aquellos artistas jóvenes que fueron recibidos en el salón dominical de Bourgeois, para animarles en la entrega con pasión de la elección hecha. Se abría por completo. Les aconsejaba. Solo pedía amar el arte.
Rafael 2 de junio 2010

TRESCA I VERDESCA 119

• Ha mort Louise Bourgeois, escultora. Segur que heu vist alguna de les seves obres, almenys la enorme aranya. Va ser una figura importantísima, a la vanguàrdia de les arts visuals del segle XX. Té obres en paper, fusta, vidre, metall, molts d'ells combinats amb objectes trobats al carrer.

• Un atac israelí a una "flotilla"internacional en la qual s'involucren 50 paisos i aquí no passa na. S'enten o no s'enten? Obama exigeix un aclariment urgent.Espera que li diguin que ha estat sense voler?
• En canvi dimiteix el president d'Alemanya per unes declaracions que havien estat mal interpretades.
  
• I aquí, entre tant, què fem de la tan cacarejada pau social?
  
• El PP vol estalviar prohibint per llei la publicitat preelectoral Ja inventaran alguna altra forma.
• S'ha de comprar menys i menjar a casa. Per estalviar, és clar. Els que ja ho feiem, a règim! Per insolidàris.
• Mercadillo solidari als jardins del palau Robert. De 10 a 22 h.
• Viatgers i mags. pel·lícula d'un director de Butan. Al jardí d'Olokuti. Astúries 36 a les 19h. S'estarà recuperant la tradició del cinema a la fresca de la nostra joventut?
• Aneu a veure, al M. Picasso la nova exposició de com en Russinyol va influir Picasso. Sorprenent.
• A Caixaforum segueix Fellini. També fotografies d'Henry Lartigue
  

EL RÉQUIEM DE PEPITO GRILLO

Acabo de leer y ver el regalo que ha recibido mi amiga. Un aparato que esos días ha empezado a ponerse de moda entre los voraces lectores y los amantes de la última tecnología que andan muy ocupados en ser los primeros y tenerlo antes que sus amigos. Ella, mi amiga, pertenece al primer grupo, el de los voraces lectores de libros. Dice, no obstante, que seguirá comprando ejemplares en papel, Veremos si eso es cierto. La tentación electrónica será fuerte y temo por ella. Dice que tiene setecientos libros, metidos milagrosamente, en dicho aparato. Pienso que por rápida que sea leyendo, y lo es, va a necesitar mucho tiempo para leerlos. Y me pregunto ¿Esos setecientos libros son todos ellos de su interés? ¿Son setecientas firmas de primera fila? ¿De aquellas que siempre estamos hablando?
Dicho así, suena a operación de marketing. ¡Horror! ¿La literatura sometida al mercantilismo más exacerbado con una pátina de modernez, de tecnología avanzada? Pienso en esto, porque precisamente, en su último libro “Dublinesca”, Enrique Vila-Matas habla por boca de su personaje, un editor jubilado que se plantea ir a Dublín, para celebrar un réquiem por el fin de era Gutenberg, un réquiem que deberá estar relacionado con el sexto capítulo del “Ulysses” de James Joyce. Un funeral que como dice ese personaje, no solo será un funeral por el mundo derruido de la edición literaria, sino también por el mundo de escritores verdaderos y los lectores con talento, por todo lo que se echa en falta hoy en día. Pepito Grillo dixit. 1 de junio 2010.

PEPITO GRILLO ESTÁ DE CELEBRACIÓN

Sí amigos, me habéis pillado con una mano en el teclado del ordenador y la otra alzando una copa de cava. Lo estoy celebrando porque me siento implicado, no solo por ser un personaje de Walt Disney, sino que también como asiduo lector durante muchos años de las revistas de cine. Este pasado mes de mayo apareció el nº 400 de “Dirigido por” y este mes de junio el nº 2.000 de “Fotogramas”. De “Dirigido por” conservo todos sus ejemplares incluido el nº 0 y sigo manteniéndome fiel a su compra mensual. De “Fotogramas” empecé con algunos números de los años cincuenta y después salté a los años sesenta y seguí asiduamente hasta el dos mil uno. “Fotogramas” fue durante muchos años la única revista de cine que se publicó sin interrupción. Por el camino se quedaron otros intentos como: “Film Ideal”, “Primer Plano”, “Cine Mundo”, un primer “Imágenes” nada que ver con el actual y de todas ellas conservo algún ejemplar. A “Dirigido por” me he mantenido fiel, por ser una revista diferente, que trataba el cine como era debido, con crítica seria, con estudios de los géneros, estudios de diferentes directores o películas clásicas, crítica de bandas sonoras y en la actualidad con comentarios de estudiosos de las mejores películas que van apareciendo en DVD, incluida la serie Filmoteca de FNAC. “Fotogramas” en cambio ha estado siempre más ligado a publicar un poco de todo, noticias de rodajes, chafardeo de las estrellas, que ya no me interesaba tanto. Aún y así siempre resultaba ameno leer las excelentes plumas que tenía en su redacción. Escritores o periodistas que ya eran famosos y otros que lo llegarían a ser con el tiempo: Maruja Torres, Rosa Montero, Vázquez Motalbán, Terenci Moix y mi admirado Enrique Vila-Matas.
Así que dejo aquí mi crónica, como dibujo animado que soy (por una vez dejo de ser lo que pretendo: un Pepito Grillo, piedra en el zapato), para seguir celebrándolo, para que estas dos publicaciones y las demás existentes hoy, como “Cinemanía” o a las que estoy suscrito, “Interfilms”, “Acción” y “AGR”, para que sigan vivas, como mínimo, otros 2.000 números más.
Rafael.

TRESCA I VERDESCA 118

• Ja és meu!
  

Dissabte vaig fer 74 tacos ahí és nada i els meus fills em varen regalar el llibre electrònic tan somniat. És, és, és... ja el veureu però és fantàstic. Ara hi tinc ficats sis-cents o set-cents llibres, no sé, una barbaritat. Ara, però els triaré i ordenaré per poder anar omplint. M'he passat el cap de setmana anul·lada, llegint al balancí. És com un llibre de poesia petit i no pesa gens. No solament tinc ja molts llibres sinó que els que compri són força més barats que els de paper (que seguiré comprant és clar) amb la qual cosa el meu pressupost baixarà considerablement.
Friso per ensenyar-vos.-el.

• Han dimitit cinc presentadores de Al Yazira per les pressions rebudes sobre la seva vestimenta. Ens solidaritzem amb la seva actitud i lamentem que per una causa que ens importa a tots s'hàgin quedat sense feina.
  
• El Coliseu romà que està en obres, mostra ara l'hipogeu, o sigui les parts subterrànies amb les masmorres, i altres "espais escènics" molt interessants. Recordo haver-los vist en el viatge de fi de carrera en una visita especial i era escalofriant.. Per cert ja heu visitat els de Tarragona?
• No trobeu que la moda de mig embarassades d'aquest estiu és un contrasentit quan el que ens demanen és que ens apretem els cinturons?
• Una reina para todos i todos para una. en un salvament al despistar-se en un acte públic. Home, ho trobo molt solidari (però curt) donat que l'acte va començar amb salts amb paracaigudes.
• Al Cesar el que és del Cesar... i les obres aragoneses del Museu de Lleida a la diòcesi de Barbastro-Montsó. Ara bé, això comportarà unes despeses considerables que tampoc no sé si és el moment de fer-les.
  
• Titular: el Govern explicarà la pujada del IRPF. Ja seria hora que expliquessin alguna cosa ben explicada. Però, pensant-hi bé tot el que per entendre's cal que s'expliqui no serà que per si sol és inexplicable? Simplement m'ho pregunto, eh?
• Les operacions d'estètica a la baixa. Qué bé. Deixarem de sentir-nos bitxos rars i quan trobem amigues no vistes de fa temps les reconeixerem.
• El burka no és un problema a Catalunya, diu Benach. És clar, i tampoc la febre groga, ni la teoria de l'alliberament, ni les matances del Huttus i Tutsis ... ni tantes altres coses, però això no excusa que siguin preocupants, opinables i mereixedores de crear un estat d'opinió per evitar que arribin a ser preocupanys.
• Segons les enqustes, suspens a l'Ajuntament. M'hi sumo.
• En Xavier Corberó ha instal·lat a Beirut quinze escultures en basalt. No sé si les heu vist però són pedres grosses unes sobre les altres. Ja sé que és una crítica fàcil i potser desafortunada, però m'ha rascat alguna cosa íntima, veure-les fotografies i recordar altres espais de la mateixa ciutat amb ruines de guerra recent, tan semblants. Potser sí que el més important de l'art és la intenció i el que hi ha a dins però... Potser és el revulsiu que falta, no siguem tan primmirats.
• Avui, demà i demà passat a les 22h. a la Filmo últimes oportuniutats per veure tres films de Mikio Naruse. En Rafel en va fer un gran elogi. Jo no me les perdo.
• Me'n vaig a acabar el Dràcula que ha estat la lectura d'ahir. Seguiran... set-cents vint i quatre més i després més encara. Ah, Malole també tinc l'Ulises, el "nostre".
  

PEPITO GRILLO RECTIFICA

Se coló el gazapo de que Dennis Hopper tenía un cáncer de páncreas cuendo lo que tenía era un cáncer de próstata. Sorry.

PEPITO GRILLO ESTÁ DE LUTO

A los cinéfilos se nos ha muerto el muchacho, el hombre, el personaje, rebelde por antonomasia, siempre rodeado de otros célebres rebeldes del cine americano. Azote de la sociedad americana.
Con esta introducción, y no podía ser otra, me estoy refiriendo a la lamentable noticia de la muerte de Dennis Hopper. Que alguien se muera siempre es triste. A veces, incluso, muy triste. Pero hay circunstancias en la vida, y el cine es como la vida misma que sientes que se mezcla la tristeza con la rabia cuando desaparece un artista como Hopper. Creativo cien por cien: actor, director, fotógrafo, pintor, escritor, lo que se dice un verdadero hombre de las artes. Siempre comprometido y siempre tuvo el acierto de ser la piedra que se mete en el zapato para con sus compatriotas. Crítico con el sistema, auténticamente rebelde como lo fueron los personajes que interpretó en “Easy rider”, “Rebelde sin causa”, “Johnny Guitar”, “Gigante”, “Duelo de titanes”, “El amigo americano”, “Apocalipse Now”, “La ley de la calle” o “Terciopelo azul” que fueron títulos en los que representaba, en buena medida, su propia forma de ser, al igual que haría en las películas que dirigió, algunas de ellas caóticas, pero siempre llenas de creatividad e ideas. Fue mucho más que un Jiminy Cricket (Pepito Grillo para nosotros) para los americanos bien pensantes y acomodados. Lo dicho, la piedra en el zapato, incluso lo fue para él, durante aquella década de su vida en la que descendió al infierno de las drogas y el alcohol. En “Apocalipse Now” daba la sensación de que estaba totalmente colocado, y lo estaba, pero se daba la circunstancia de que en este estado conseguía sus mejores interpretaciones. Personaje problemático, por su rebeldía, contestatario contra el militarismo y duro con el salvaje capitalismo.
Al final de su vida, su rostro nos mostró un inquietante reflejo de la esperanza perdida y a la vez se fue erigiendo en el símbolo de las rebeliones fracasadas. Había en él un rictus de amargura, añadido al deterioro físico al que le sometió su cáncer de páncreas. Descanse en paz que ya se lo merecía. Toda su vida fue un esfuerzo continuo por mantenerse lúcido e incómodo. Y eso le fue agotador. No le resultó nada fácil.
Rafael 30/5/2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 17

Vinc del Liceu. Última representació del meu abonament d’enguany.

LES MAMMÉLLES DE TIRÉSIAS, opera bufa de Francis Poulenc (1899-1963), sobre llibret de Guillaume Apollinaire. Estrenada a París a l’Òpera Comique el 1947.

Thèrèse està fastiguejada de la vida que porta com a dona casada: la casa , els fills i parir cada any. Vol fer coses més importants , s’obre la camisa i dos globus que representen els seus pits surten volant. Es posa una barba postissa i a partir d’aquí és dirà Tirésias, la comèdia és de tripijocs.. El seu home s’ha de vestir de dona, i embolica que fa fort.

D’aquest drama superrealista que Apollinaire va escriure el 1903, Poulenc en fa una vertadera opera bufa de gust marcadament francès amb gran agilitat del text, ric en doble sentits i argots, que es correspon amb una música sensual, bastada en un llenguatge harmònic de gran efecte. Recorda sovint l’opereta vienesa, per l’abundància de polques i valsos, i una instrumentació rica, plena de les influències dels músics més estimats per Poulenc, com Debussy, Stravinsky – especialment en la part coral- (ooohhh, Marisa) i Chabrier, amb referències al verisme, a la música renaixentista, entre altres, en un conjunt atractiu i estimulant.

La soprano Maria Bayo (Tudela 1958, Premi Nacional de Música 2009) ha interpretat dignament el paper de Thèrèsa. El Cor Madrigal (fundat a Barcelona el 1951) s’ha encarregat de la part coral. La direcció d’escena d’Emilio Sagi ha apostat pel color rosa com a divertimento, rosa les llums, rosa el vestits, rosa les cortines...

(En la mitologia grega ja es troba per primera vegada un personatge cec anomenat Tirésias com endevinaire o oracle. En aquesta opereta Thèrèsa, en el segon acte també fa el paper de cartomàntica, per confondre al seu marit i al gendarme).

Ha donat de si el que es pot esperar d’una opéra bouffe, grotesca i divertida, amb personatges immergits en el teatre de l’absurd, fer passar l’estona amb rialles i bona música. Res més.

En la foto que us he posat, Jean Graduo, Reina Auchan i Michel Roux, el 1972 a L’Òpera Comique de París.

Les meves properes vibracions davant d’una òpera les rebereu a partir d’octubre, ja dins la temporada 20010-2011

PEPITO GRILLO

Efectivamente, ayer viernes, nos hicieron sentir a mi y a todos los espectadores, en Pepitos Grillos, al asistir a la representación de los alumnos del Taller 3r de Musical, del Curso de Interpretación y Escenografía de l’Institut del Teatre en la sala de su sede de la Pl. Margarida Xirgu. Fue con la obra “Spring Awakening” (A new musical) partitura de Duncan Sheik y libreto de Steven Sater, juntos por primera vez para la creación de esta pieza. Para mí este compositor era desconocido, después me enteré de que era su primer musical. En cuanto al libreto, su autor le conocí con su gran éxito teatral “Lulú”, en una representación en le Teatre Juventud de l’Hospitalet, y si no recuerdo mal después se representó en el TNC.
“Spring Awakening” (A new musical), se estrenó en un teatro del Off-Broadway ,con gran éxito (estaba programado para un mes y duró cinco y pasó a Broadway, donde consiguió de nuevo el éxito de público y crítica, ganado un Toni).
¿Por qué lo de Pepito Grillo? Los espectadores allí reunidos nos convertimos en críticos de la sociedad puritana y moralista, gracias al texto. La acción se sitúa después de la Primera Guerra Mundial. El despertar de la juventud harta de falsedades y amagos de la realidad. Si los jóvenes sirven para matar y morir en la guerra, exigen que se les diga la verdad de la vida. “El despertar de la primavera” (el título de la obra), el despertar de los sentidos en los adolescentes. Los primeros síntomas de rebeldía, el surgimiento del amor como algo que no se sabe bien de que se trata, y el sentimiento del deseo, tan fuerte como enigmático. Preguntas que están en el ánimo de los jóvenes pero que todos, padres y profesores, rehúyen contestar. Con lo cual los muchachos atraviesan esta etapa tan difícil de la vida. Una de las muchachas quedará embarazada y su madre la obligará a abortar, muriendo en la clandestina intervención, con la evidente desesperación de su compañero, cuando se entera. Otro de los muchachos no logra alcanzar el nivel de sus compañeros de clase, recibiendo contínuos castigos y terminará suicidándose. Dos de los chicos descubrirán que es algo más, el aprecio que se tienen, cayéndoles un gran peso encima, ante esa sociedad. Termina el espectáculo con dos canciones que acusan a la sociedad de falsa: la última BLA, BLA, BLA, BLA, con gestos de las manos imitando la boca que habla, esparce a sus intérpretes entre el público de forma acusativa, terminando la obra con un destello, a modo de fogonazo en el escenario con un gesto de todos hacia el público, con el puño cerrado y dos dedos levantados señal de insulto despreciativo.
Es un musical vivo dinámico con piezas alegres a pesar de su trama, que estuvo muy bien representado por los intérpretes de los 6 alumnos y las 6 alumnas de un colegio imaginario, una profesora que a la vez también era la madre de dos de los chicos y del profesor que también interpretaba el papel de dos de los padres de los chicos. Tres músicos en escena, un pianista, una violinista y un guitarrista con dos guitarras: una eléctrica y otra clásica, que iba combinando. En cuanto la escenografía era de gran nivel, muy simple pero muy efectiva. Todo era de buena factura, un Notable Alto.
También os diré que en la sala que precede al patio de butacas exponen 12 carteles de Teatro Polaco, con los autores (que también destacaron con carteles de cine, a los cuales dediqué un capítulo en mi libro del cartelismo), dignos de ser contemplados, algo que tengo que agradecer a la invitación que nos hicieron nuestros amigos Ramón Oliver y Joana Raja.
Rafael.

TRESCA I VERDESCA 117

Avui no tinc temps d'escriure però us envio unes fotos del nostre fotògraf Rafel, dels "fastos" d'ahir

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 15

La música del rus Midest Mussorgski és equiparable en el camp de la literatura a la de Lev Tolstoi. Els dos tenen una manera d’entendre l’art amb les dimensions del paisatge rus, els dos entenien la creació com l’acte suprem de llibertat.

Diumenge al matí a l’Auditori vaig gaudir de l’obra Quadres d’una exposició, que el 1874Mussorgski escriu per a piano, en forma de suite , inspirat per l’exposició pòstuma de deu pintures del seu amic Alexandrovich Hartmann, mort als 39 anys. Va voler dibuixar en música alguns dels quadres exposats, traslladant al pentagrama el traç sobre la tela o els colors que mostraven alguns dels quadres exposats. (Molts anys més tard un altre rus elaboraria des de la pintura una teoria inversa, seria Kandinski)

És una obra mestre del tipus de música romàntica. Posteriorment Maurice Ravel adaptà per orquestra la música inicial sols per piano de Mussorgski, cosa que va fer que fos coneguda abastament fora del seus país. Però no fou fins el 1922 per encàrrec de la Simfònica de Boston.

L’obra juga amb el lirisme i la pantomima, el gest poètic i el còmic, propi del final del s.XIX

En aquests quadres, hi trobem elements molt diversos de temes que no tenen res en comú: el gnom inicial, el Castell amb el trobador, els nens que juguen al jardí, el carro de bous, els pollets que surten de l’ou … i així fins a deu, l’últim és la Gran Porta de Kiev. Un passeig que, en l’orquestra de Ravel, queda assenyalat magistralment en els instruments de vent i en el protagonisme que li dona.

Mussorgski neix a Karevo el 1839 i mort a Sant Petersburg als 42 anys. Va patir problemes amb l’alcohol i crisi nervioses, que li van restar facultats.

Ara que els nostres lletrafrits Rafel i MªDolors guanyen premis literaris, potser un dia, sortirà algun músic que posi melodía als seus escrits. Ho desitjo de veritat.

TRESCA I VERDESCA 116

• Estic molt frustrada perquè havia d'anar al Pantà de Vallvidrera amb els d'Omnium Cultural i no els he trobat al lloc on haviem quedat. Mira, almenys he aprofitat per pujar pel meu compte a Vallvidrera amb el funi i veure el món per aquell forat recordant quan hi anavem a ballar sardanes i després tornavem a peu. Ens va agafar una ceba tremenda que va durar un parell d'anys, cada setmana, em sembla que els divendres. Joventut, tresor diví!
• Demà a les 19h. lliurament dels premis del Certamen Literari Francesc Cndl 2010. Presentrà l'escriptor david Nel·lo i serà manenitzat per Pangea (?). Suposo que, com l'any passat hi haurà un vermutet. No us sentiu pas obligats a venir. Sóc la primera que sé el que costa deixar la classe. Recordeu-m,però, això sí. Jo alçaré la copa pels meus companys lletraferits.
• A Manresa, per celebrar el centenari del neixement de Marius Torres hi ha una exposició a Caixa Manresa. Són els seus versos, il·lustrats per Montserrat Gudiol. Podriem organitzar una sortideta, oi? Jo em brindo per la setmana que vé. Qui s'hi apunta?
• A la Galeria Joan Gaspar, Picasso, obra gràfica. Cap novetat però sempre interessant.

TRESCA I VERDESCA 115

Avui al matí no he pogut escriure res perquè he acompanyat al Marc que l'operaven d'un dit de la mà bona (l'esquerra). Tot molt bé, gràcies.
Però el cas és que ja és massa tard per fer-vos recomanacions de coses a fer avui, encara que si que puc explicar-vos les que vaig fer divendres.

• Palau Robert i les fotos de l'Anna Boyer que , com sempre, són molt maques. Aquest cop són persones de tot el món que han treballat fent la T-1. Tot i ser "de feina"les trobo conmovedores. En elles hi ha tantes històries que podrien donar per tota la nostra vida. Recordeu que la varem conèixer perquè volia aprendre a descriure les seves fotos? Crec que no li cal perquè parlen per si mateixes.
• Al mateix Palau Robert una altra exposició de fotos, aquest cop de Francesc Fàbregas que des de fa molts anys ha anat seguint els músics del moment. Fotos magnífiques de tots des del Rollings a Serrat. Ningú no hi falta i són també història viva del nostre temps.
• Després a la Fundació Tàpies treballs d'estudi d'Eva Hesse, una escultora americana. Aquestes però són peces petites, gairebé sobres del taller. Com a experimentació bé però no s'acaba de veure la seva importància (que la té).
• També a la Tàpies, Bracha L.Ettinger i Ria Verhaeghe, molt interessants cada una a la seva manera. Ettinger sap jugar amb les seves vivències personals amb documents manipulats variats. Són molt interessants unes sèries de records fets en fotocòpies treballades i transformades i els quaders de notes. Als "grafistes" de la colla us la recomano especialment. Ria Verhage experimenta amb imatges de les que extreu tot allò que no és visible a primera vista. Superposa, relaciona, enriqueix , fa collages etc. En resum les dues volen transmetre la realitat evident lligada amb la seva pròpia vivència.
• 
  
• Finalment vaig anar a conèixer el Museu del Modernisme, al carrer de Balmes 68. En ell hi ha una gran quantitat de mobles, pintures, escultures, vidrieres etc molt bones. Però tot està tan restaurat i repintat, envernissat i polit que dona la impressió que és més nou que quan ho van fer. No hi trec mèrit a la col·lecció però crec que s'ha de deixar esbravar una mica l'olor de "recent envernissat".
• Amb tot això i un cap de setmana llarg dedicat en companyia a les feines de posada a punt de temporada a Saifores, aquesta nit dormiré plana. Demà, per preparar "el premi" de dijous m'hauré de fer una mascareta i dormir un bon grapat d'hores que diuen que embelleix molt. Almenys que quedi mitjanament bé a les fotos!
  

L' arpa i les seves vibacions, 15

Avui les vibracions sonen tristes, molt tristes. Fa dies us en volia parlar, però no tenia prou documentació. Un malaurat dia, el dictador Pinochet es va vendre els drets de l’aigua de la Patagònia xilena,a una empresa privada del seu propi país a PERPETUITAT, o sigui for ever.

La Patagònia xilena és la tercera gran reserva d’aigua del planeta, entre aigua líquida, aigua sòlida i també aigua subterrània. Hi ha rius, hi ha glaceres, hi ha neu a les muntanyes…Com és que un lloc que fins fa 100 anys no interessava a ningú , l’estan començant a comprar gent de tot el món??? La resposta: qui té l’aigua té el poder.

El que m’ha indignat en gran manera, és que un mal dia també nosaltres, llegiu Espanya, va comprar a l’empresa privada xilena l’aigua de la Patagònia, llegiu ENDESA. Amb quin dretpodíem quedar-nos for ever l’aigua d’ells? No crec que per bon cor, sinó per altres negocis ara hem venut els drets a la italiana ENEL, ja ens hem tret el pes de sobre…Què volen fer els nous propietaris? Projecten cinc megapreses per a la producción d’electricitat. Però no són per subministrar-la a la Patagònia, sinó per a la industria minera, situada a 2.300 quilòmetres.

Mª Dolors si fas el viatge que tens projectat a la Patagònia, que et recomano no el posposis, veuràs in situ les seves belleses; jo vaig tenir la sort de viatjar per la part d’ Argentina i encara ho recordo molt.

M’he enterat d’aquesta aberració per les declaracions d’un italià Luis Infanti, nascut a Udine el 1954. Un sacerdot bona persona que un dia es enviat a Xile, on descobreix que la jerarquia eclesiàstica és benestant. Aviat aposta pels marginats i la teologia de l’alliberament, (jo la segueixo de molt a prop i l’he estudiada al Seminari), malgrat això el fan bisbe però l’envien lluny de la capital… al Sud. Un cop allí, viu entre els seus habitants i s’implica amb ells per recuperar la seva aigua , el problema és que la Constitució xilena està feta de manera que no es pot modificar i s’ha de recordar que aquest text és dictatorial. L’única possibilitat diu Luis, per alterar aquest marc inamovible és que el poble, tant de bo que pacíficament, exigeixi un canvi. I segueix, jo estaré al seu costat. (Que tinguin més sort que nosaltres demanant l’Estatut).

Luis Infanti, Bisbe d’Aysén (Xile) i defensor del dret universal a l’aigua, ha participat a Barcelona en l’agenda ciutadana “Aigües, rius i pobles”

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 14

Avui és Pasqua Florida, i vull compartir amb vosaltres el record de LES CARAMELLES.

Tenien en el seu origen una temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist. Els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Pasqua. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la noticia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat.

Una part de les cançons solien contenir textos amb contingut satíric sobre les festes d’actualitat del poble, normalment una sàtira blanca no grollera, també derivaven a acudits polítics o temes diversos. No obstant el Cant més antic de les Caramelles ha estat Els goig del Roser i el segon el de les Botifarres.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics, familiars, noietes estimades i d’altra gent per cantar unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musical diversos. El més lluït es sens dubte la cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes de colors, que arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència , hi deixa un donatiu en diners, o en queviures.

A la plaça del Diamant hi havia fins fa poc el bar Montseny, amb entrada també pel carrer de Verdi. Era el típic bar de taules de marbre, on es reunien la gent per jugar a cartes i beure un got de vi. La part que donava a la plaça era plena de botes, i en aquest espai es reunia un grup del Cors de Clavé per assajar les cançons dos dies a la setmana cap a les vuit del vespre. Des de casa sentíem durant dues hores els nyigo-nyigo dels seus refilets desafinats.

El diumenge de Pasqua Florida, sortien tots mudats per anar a fer el recorregut pel veïnat , a casa l’avia els hi posava ous a la cistella, i al dia següent marxaven a la muntanya a fer una costellada amb tot el que havien arreplegat. Els recordo vestits de vellut negre amb barretina, tot el grup darrera el que duia el penó vermell amb les lletres bordades en or de Cors de Clavé, portant cistelles, botes de vi, i unes graelles grosses penjades a les espatlles per fer la carn a la brasa. No crec que caminant anessin més lluny de Collserola. Al capvespre tornaven tots contents i cansats cantant novament fins al bar, nosaltres sortíem al balcó per aplaudir-los.

Crec recordar que a Súria, Cardona i Sant Julià de Vilatorta entre d’altres pobles, són encara avui festes ben lluïdes i celebrades pels seus habitants. A ciutat han desaparegut malauradament pels costums de la vida moderna.

Der Rosenkavalier

Nit d’òpera al Liceu. Uns amics em conviden de sobte. Penso amb la Malole: “quina sort de tenir amics” i jo afegeixo “i que t’estimin”.

Richard Strauss, compositor alemany, neix el 1864. Té una gran producció musical. L’opera d’avui El cavaller de la rosa, és de gran bellesa musical, molt llarga, ( 4 hores, amb dos entreactes), però no cansa. L’argument és el típic de l’home vell, el baró Ochs, arruïnat que busca una donzella rica per casar-s’hi.

Se situa a la Viena del s. XVIII, la del regnat de Maria Teresa, i la protagonista una dama aristocràtica, la Mariscala, envia el seu amant jovenet, a portar una rosa de plata a la jove i bella Sophie com a regal de prometatge amb el baró… La noieta s’enamora del jove, i embolica que fa fort. Finalment casament dels dos, i pam i pipa als demès. És l’òpera més unànimement valorada de R. Strauss i la més representada des de la seva estrena a Dresden el 1911.

La direcció d’escena d’Eric Laufenberg, que situa als anys seixanta, no molesta, ni pertorba la interpretació musical. Hi han duos i trios molt lírics, de melodies de caire mozartià.. De fet Strauss vol retre homenatge a Mozart en aquesta obra. De tots són coneguts els valsos que acompanyan diverses escenes. L’actre darrer té un contingut psicolòlig, casi nostàlgic, amb la renuncia de la Mariscala, que reconeix la seva pròxima vellesa, davant la bellesa i joventut de la noia, barrejat amb moments còmics. S’acaba l’obra amb el tercet que canten la Mariscala, Sophie i Octavian de gran lirisme, ( que et fa aïllar del brogit mundà de la resta dels personatges bufons esperpèntics del baró). Aplaudiments, salutacions i tots contents.

Mentre parlem amb una copa de cava a les mans, gentilesa dels meus amics, en l’entreacte, (efecte de l’alcohol?), se’ns acut una bogeria, Mª Dolors, d’aquelles que tu dius que són sanes, seguir amb Strauss, i anar a conèixer el Palacio de las Artes Reina Sofia de València, on properament representaran Salomé, dirigida per Zubin Mehta, que des del 2005 n’és el director. Rafel la vida de Mehta està explicada en la peli de Terry Sanders Portrait of Zubin Mehta. Decidim anar-hi el dia 15 de Juny. Realment estem ben boges!!!

PANEM ET CIRCENSES IV

Avui, he decidit que l'únic que val la pena destacar de la informació quotidiana és la

CREACIÓ DE LA PRIMERA CÈL·LULA SINTÈTICA. Craig Venter, padre del genoma humano , aconsegueix desenvolupar una bactèria controlada. Aquí si que hauriem de dir OOOHHH!

Les claus són:

• 1.-Control. L'equip de Venter no ha creat vida del "no res" sinò que ha partit d'un genoma sintètic per tal que les cèl·lules ja existents formessin una nova bactèria artificial a partir de l'ADN que han dissenyat.
• 2.- Per què?. Dominar "l'escriptura" del codi genètic permet entendre en detall el funcionament de les cèl·lulels vives. Amb aquesta informació es pot tractar de modificar les caracterìstiques de les cèl·lules.
• 3.- Riscos. Venter ha analitzat les qüestions ètiques i socials que comporta el seu descobriment i ha primat els beneficis que pot aportar, especialment en el camp de la medicina.
• 4.- Futur. El pròxim pas és crear organismes més complexes que serveixin per a objectius concrets. Per a això cal entendre quina és la funció de cadasqún dels gens d'una cèl·lula.

"NOSALTRES" (és un dir) ja hem clonat el segon vedell. Mmmmuuuu!

BON CAP DE SETMANA.

TRESCA I VERDESCA 114

• Un Braque, un Picasso, un Léger, un Modigliani i un Matisse, robats del M.A. Modern de París al millor estil cinematogràfic. Es va poder fer per "disfunció parcial" del sistema d'alarma. Si jo us expliqués!...

• Dimiteix el cap dels serveis d'intel·ligència dels EE.UU. Li suposem que és intel·ligent?
• Què passarà ara que han detingut el cap militar d'ETA?
• Sabeu quan ocupa el sumari del cas Pretòria? Doncs deu mil folis (anava a escriure folies) enquadernats en trenta volums. Sense comentaris, per si sol ja n'hi ha prou.
• Una enquesta Gallup diu que les persones, a partir de 50 anys i fins els 73 (ai que se m'acaben) són més felices que les altres. Recordeu els 20 i els 30 i si m'apureu els 40 com eren?Arribo a la conclusió que deu ser una enquesta parcial.
• Home, per 30.000 € de pensió de divorci potser hi hauria cua per casar-se amb el Berlusconi. Ens apuntem a la llista?
• El somni de Frankestein en versió bactèri, és el meu títol favorit d'avui. Ve a tomb de la creació del primer genoma artificial capaç de reproduir-se( per tant, viu)creat per ordinador.Quines coses de la cièncias!
• Kevin Costner al rescat del Golf de Mèxic. S'embrutarà en la operació. Us l'imagineu com aquell pobre ànac de l'Irak?
• X Trias ahir va assegurar en una conferència que dintre d'un any serà Alcalde de Barcelona. El que avisa no es traidor.

• M'encantaria poder anar a Tarragona a veure John Malkovich a The infernal comedy. Heu vist el teatre Metropol , de J. M. Jujol refet? És una preciositat.

• Ahir vaig veure per TV un reportatge sobre artistes del papero en paper. de més d'una hora de durada. Va començar a la 1'30 i durant una hora vaig estar bavejant i amb els ulls com a taronges al davant del televisor. Oblideu qualsevol idea que tingueu sobre l'origami perquè allò era una passada.

• Començo a veure diversos anuncis de pelis que vull veure. Ja tocava que duem una temporadeta de sequera

• Me'n vaig a a veure món, que amb això de les classes, els clubs de lectura, les especialitats i la família estic com un corredor a punt de sentir el tret de sortida. Bon capde i a reveure.
  

TRESCA I VERDESCA 113

Perquè serà
que escoltar jazz em posa trista
i de tan contenta
veig el que no hi ha
però hi és.
I sento
el que no tinc
i potser vull de nou.
La màgia de la música m'empeny

Perdoneu "l'expansió poètica" fruit de l'entusiasme. Ahir vam assistir a una màgica nit de jazz l' I.E.N.amb Steve Pistorius, Oriol Romaní i Henri Dubois.. Pistorius és un pianista dels EE.UU deixeble de Jelly Roll Morton, la personalitat més sobressortint de les primeres dècades de la història del Jazz. Toca el piano amb un virtuosisme i un sentiment arrabatadors. Tota l'estona va ser un duel amigable amb els altres músics, sobretot amb l'Oriol Romaní que va tocar el clarinet com els àngels, sorprenent al mateix pianista amb la seva categoria i Dubois a la bateria, amb una generositat magnífica. Aquesta és unba característica, al meu entendre, del bon jazz: cadascú és capaç de deixar espai al lluiment dels altres i posar tot el seu esforç en la col·laboració.
Va ser un concert esplèndid. Us vaig trobar a faltar

• El TC fracassa por sisena vegada i l'Estatut, con esos pelos, s'haurà de votar per blocs. I què, em pregunto un cop més. En quin bloc s'encallaran de nou?
• Goita el Sarkozy! Si senyor, a la gent se'ls ha de veure la cara que és, segons diuen, l'espill de l'ànima.Per fantasmes estem!
• Record, al Palau de la Música, dels "fets del Palau" ara fa 50 anys. Si, si 50. Si alguna cosa se us ha oblidat a La Vanguàrdia hi ha un article de Josep Massot amb tots els detalls.
  
• El Rei? Divinament. Què li fan a la Planas? Un lifting de ferida incisa?
• Marius Serra fa avui un exercici de llengua espaterrant. Després que l'altra dia reproduís 260 adjectius possibles pel Barça, avui ho fa amb 260 més aplicables a l'equip guanyador. Olé. Me'ls retallo i guardo pel que pugui ser. Però ara que ho penso són tots de signe positiu i segurament em farien més falta uns altres de negatius per a poder comentar l'actualitat.
• Ja teniu la túnica preparada? Que no us deixaran anar en pilota picada pel carrer.
• La despesa, millor dit el dispendi, per la consulta de la Diagonal va sumant cada dia. Ara ja són 3,1 milions d'€
  
• Jazz-samba, avui a la llibreria Martínez Perez a les 20'45h. No hi podem anar, que tenim classe.
• La setmana que ve, Jazz a la Nau Ivanow. Jamm session. a les 20h. També es dijous. Ai quin dilema.
  

PANEM ET CIRCENSES III

Quosque tandem Catilina abutere patienta nostra?

• El Barça paga 40 milions d'euros al València pel fitxatge de David Villa. Repartit entre tots els nostres fills els hi toquen 2.857.000 € per cap. ooohhh!
• Barcelona no tindrà -al menys aquest estiu- un anunci que "capturi l'esència de la Ciutat (sic)" semblant al que l'any passat va promocionar l'illa de Formentera gràcies a l'anunci de la cervesa Damm. oooohhhh!
• Barcelona rega tots els carrers principals de la ciutat un cop cada 10 dies de mitjana, ja que la neteja de l'asfalt redueix un 6% l'emisió de partícules contaminants. ooohhh!
• Barcelona té, segons la CUP (Candidaturas d'Unitat Popular (?)) 80.000 pisos buits. I el meu fill de 30 anys encara a casa. oooohhh!
• Condemnat a 9 anys de presó un passatger de El Prat que duia 3 kg. de cocaína impregnats a l'escaiola de la seva cama i amagats en 2 tamburets i sis llaunes de cervesa. A on eren els tamburets? al maleter, a la cabina? ooohhh!
• Pujaran els impostos als més ric. Ara? ooohhh!
• La inefable Rita Barberá diu que rebre regals no és "cohecho". ooohhh!
• Ara han descobert que el consum fa créixer l'economia. ooohhh! SI, i les mentides el nas.
• També han descobert que els homes també posen excuses al llit. ooohhh!
• I la perla: Segons un estudi de la Universitat de Toronto, els nens que menteixen tindràn més èxit perquè: els procesos cerebrals de formular una mentida són un indicador de la inteligència del nen. ooohhh! Ara entenc perquè els nostres polítics han arribat a on han arribat.

TRESCA I VERDESCA 112

Benvinguda la Marisa amb el seu Panem et circenses. Es veu que això del bloc és també "cosa de dones". Deu ser que ells es pensen que així donen la imatge que estan molt enfeinats.

• Al president de la federació rusa d'escacs (poca broma) li perilla el càrrec perquè ha explicat que havia passat diverses hores en companyia d'extraterrestres. Són coses que es fan però no s'han de dir. I sinó que li preguntin a l'Hereu d'on treu les "idees".

• Expulsen d'Austria un ex guàrdia nazi de camp de concentració. Encara?
• Allò del seny català: els catalans neguen legitimitat al Constitucional per a jutjar l'Estatut. Total, si ja sabem què en pensen perquè molestar-los.
  
• Alhora va augmentant el percentatge de partidaris de la independència. A qui li pot estranyar?
• Un respir per a Garzón que podrà brandar les seves armes i anar dient oh la, là que'est que c'est ce merder tot mirant la Tour (Eiffel, no la d'argent, no sigueu malpensats).
• Es la guerra, més medalles. Ara la del Parlament, que feia anys que dormia la son dels justos i ha ressucitat en lloor de les tres bessones i la seva creadora.
  
• Barcelona s'oposa al burka però no prohibeix el seu ús al carrer. I això com es menja?
• Quin alleujament veure la princesa Carolina en biquini. El temps passa per a tothom i els rics també ploren i fan plorar.
  
• Avui s'acaba la setmana de la poesia Encara hi ha diversos actes. Ahir no vaig poder fer Tresca i us volia recomanar un Lluís Soler tal com raja, recitant Ausias March.....Salvat Papasseit, Marius Torres etc. Ho sento.
  
• Avui vaig amb l'Iu (regal d'aniversari) a una sessió de Jazz al I.E.N. també molt recomanable.
• A la Fundació Tàpies: Alma Matrix, Bracha L Ettinger , Ria Verhaeghe i una altra d'Eva Hesse. A veure si hi aneu.
• Al Macba, una versió de El capital, un film d'Alexander Kluge que recupera un projecte d'Eisenstein rodant El capital com l'Ulises de Joyce. A les 18. Gratis.
• L'Expo Praga, París Barcelona, modernitat fotogràfica de 1918 a 1948.Al MNAC

I amb esto i un biscotxo, fins a demà a les oxo