divendres, 13 de gener del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA



Ara mateix acabo de tancar, ja sense que hi falti res, el llibret que faig cada any pel Nadal. No, no és un recull de poemes ni de contes, no, és una mena de farigo-farrago on hi ha la Nadala, les fotografies tant de la decoració de la taula o de l'entrada de casa, el menú amb els imperceptibles canvis, instruccions per la moguda de mobles, pel parament de taula necessari, l'ordre en que s'han d'anar fent les diverses operacions, la llista de la compra, les receptes del menú, etc...Ja sé que és una feina una mica absurda però em diverteix fer-la i a més a més tinc aquests llibrets des de l'any 1987 ( o sigui que en tinc 29), cosa que ja fa tradició. Com en qualsevol seriació s'hi pot veure un munt de coses d'aquelles que no tenen cap rellevància ni importen a ningú però que serveixen per fer el caldo de la vida (quina importància té una xiribia, per exemple i en canvi...?). 
Al començ de l'any és un clàssic fer propòsits d'esmena o bé d'activitat. Abans hi pensava però he arribat a la conclusió de no fer-ne cap: no m'interessa. Penso seguir fent el que pugui i vulgui i de la manera que em vagi millor o em sigui més plaent. Això sí que és un bon propòsit! Ja s'encarregarà el temps d'esgarriar-me plans, projectes i voluntats. Apa siau.  
                                                                                               (Espero que fins aviat)

Nota a la Maria Teresa: Com és que no publiques l'entrada sobre Salàs que tens preparada? És per algun propòsit inconfessable?

2 comentaris:

  1. Doncs jo trobo que és una feina fantàstica i divertida i un molt bon record. Jo, per Nadal, sóc l'encarregada de fer les tarjas amb el menú. Aquest any, era tal el poti-poti de menges variades, que ho vaig substituir per un arbre fet amb les mans de tots els que hi erem (32!) i a on cadascú de nosaltres va expressar un desig. Va tenir molt bona acceptació.

    ResponElimina