Sembla evident que l'optimisme va de la mà d'una millor qualitat de vida. Tan sols dient "bon vivant", segur que hem visualitzat una persona (sortosament home o dona) que , com el seu nom indica, sap aprofitar els dons de la vida i això li reporta grans satisfaccions. I què més volem per a ser feliços? És clar que això no s'ha d'aplicar només a les recompenses gastronòmiques o sexuals sinó a l'enfocament general de la vida i dels seus variadíssims gaudis. Això que és saviesa popular està refrendat amb seriosos estudis mèdics. Les persones optimistes són menys propenses a patir un càncer, malalties cardíaques, respiratòries o infeccioses. I el seus contraris, els pesimistes , constiueixen el colectiu que més mor per cardiopaties coronàries, per exemple. Jo, segurament estic destinada a la longevitat perquè he rigut molt, molt, molt. Ara que puc morir atropellada rient al mig d'un carrer o caure'm una cornisa al cap. En això de la mort no hi ha assegurança possible.
Però per si de cas: a riure s'ha dit! Riure's del mort i de qui el vetlla és garantia de salut; mai s'ha vist que els morts riguin de res tot i que es pot ben dir que saben prendre's les coses com venen. Quin remei!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada