S'acaba l'any. Gairebé ja no li queden hores i el pobre està mort de fred i empipat perquè ja no compta per a res. Bé, sí encara li queda l'efímera glòria dels resums que durant uns quants dies ens metrallaran per tots bandes i constatarem que o bé ja ens ho sabem, que tampoc no ha canviat tant tot plegat, o bé hem oblidat molts coses. No devien ser tan importants si les hem oblidat i a més a més tampoc sóm capaços de retenir tot el que llegim, veiem,sentim... i hem de fer una mica de neteja, una mica de dissabte (què curiós, avui és dissabte, precisament) per deixar lloc a noves coses. Quines seràn? Us agradaria saber-ho? A mi, no: algunes les intueixo i no m'agraden gaire i altres no m'atreveixo a pensar-les per si de cas... i altres, les millors, són les desconegudes, les sorpressives, totes aquelles que ens donaran moments de felicitat o d'interès. Totes les que desitjo per vosaltres, els meus fidels lectors als que tinc força abandonats. Us prometo (desitjo seria el mot just) que l'any nou serà més prolífic per part meva i us demano comprensió si fallo. Puc dir en descàrrec meu que he començat una nova novel·la i ja se sap que una gestació i un part, natural, són figues d'un paner que s'ha de pair en calma, per mor del vermut, la deconstrucció (sí, sí, també n'hi ha), construcció, guarnicions, postres, cafè i puro . I dit tot això ,
dissabte, 31 de desembre del 2016
LA TRESCA I LA VERDESCA
S'acaba l'any. Gairebé ja no li queden hores i el pobre està mort de fred i empipat perquè ja no compta per a res. Bé, sí encara li queda l'efímera glòria dels resums que durant uns quants dies ens metrallaran per tots bandes i constatarem que o bé ja ens ho sabem, que tampoc no ha canviat tant tot plegat, o bé hem oblidat molts coses. No devien ser tan importants si les hem oblidat i a més a més tampoc sóm capaços de retenir tot el que llegim, veiem,sentim... i hem de fer una mica de neteja, una mica de dissabte (què curiós, avui és dissabte, precisament) per deixar lloc a noves coses. Quines seràn? Us agradaria saber-ho? A mi, no: algunes les intueixo i no m'agraden gaire i altres no m'atreveixo a pensar-les per si de cas... i altres, les millors, són les desconegudes, les sorpressives, totes aquelles que ens donaran moments de felicitat o d'interès. Totes les que desitjo per vosaltres, els meus fidels lectors als que tinc força abandonats. Us prometo (desitjo seria el mot just) que l'any nou serà més prolífic per part meva i us demano comprensió si fallo. Puc dir en descàrrec meu que he començat una nova novel·la i ja se sap que una gestació i un part, natural, són figues d'un paner que s'ha de pair en calma, per mor del vermut, la deconstrucció (sí, sí, també n'hi ha), construcció, guarnicions, postres, cafè i puro . I dit tot això ,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada