Tot i que m'agraden molt, a cop calent, penso que és una mica massa dedicar-li un dia. Tothom a qui agrada cuinar té una croqueta "seva" en la qual excel·leix i fa les delícies de la seva família. Jo, encara que les faig de moltes menes diferents, potser la més, més, és feta amb les últimes sobres de la carn d'olla de Nadal (de pollastre no en sobra). Les deixo preparades i les congelo i així em salven algun dia. Ben mirat és un menjar d'allò més català i ja li està bé l'honor amb que ha estat reconeguda: és una aprofitalla i per tant barata, dóna feina però després n'estalvia, agrada a gairebé tothom, cadascú pot donar-li el seu toc, és sanitosa i es fa amb elements naturals i nostrats, de gaudi ja no en parlem i té un aspecte que recorda vagament la figura més emblemàtica dels pessebres catalans...En fi, reflexionant seriosament sobre el tema, arribo a la conclusió que estava equivocada, que la croqueta es mereix un dia i m'atreveixo a llençar una idea : una bandera en la qual el triangle de l'estelada es canvíi per una forma acroquetada , respectant l'estel, ben visible al mig.. I un cop munits amb una croqueta anar tots en harmonia a prendre'ns una cervesa a la Moritz tan catalana , tan moderna i restaurada i amb un batibull tan gran que no hi ha qui s'entengui. Visca la croqueta!
Nota: a la Moritz fan uns croquetes boníssimes i les bombes són una meravella. Us les recmano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada