RECORD DES DEL BALANCÍ- 2

Els meus m'acompanyen a Castejón on, després de no sé quantes cigonyes, falcons i altres aus, agafo el tren cap a Saragossa, transbord a l'Ave i finalment, Madrid. És curiós observar com canvia el paisatge i els cultius; bé ara no faré pas una lliçó de geografia recreativa.

Arribo a Madrid a la una i com que em queda a prop, me'n vaig a Caixaforum. Allí m'esperen tres exposicions, tres, totes interessants per diversos motius. La primera i més important per mi Le Courvosier. Una gran, gran exposició, diria que exhaustiva, de la seva obra. Vivències, dibuixos, projectes, fotografies, cartes, publicacions, pintures... tot allò que va conformar la seva manera de concebre la seva arquitectura tan trencadora i personal. En ella hi ha tot el que després s'ha fet, no solament en arquitectura sinó en disseny d'espais, mobles, objectes, combinacions de colors etc. Segurament el més gran arquitecte del segle passat, sense que això exclogui a d'altres també molt importants. Però la seva concepció de l'espai dins la natura  relacionada inclús amb tot el que li és anterior, crec que el fa indiscutible. Almenys a mi m'agrada molt.

Allí mateix hi havia una altra expo sobre els mites mediterranis i el pensament europeu, o sigui Grècia, Roma etc. il·lustrats amb ceràmiques pintures, mosaics. Molt bé però és una exposició de molt text i francament, no la veig amb tota l'atenció que es mereix.

I l'última, Inventos que pueden cambiar vidas que em sorprèn perquè no és el que esperava. Són projectes, diguem-ne fàcils, per fer en paisos amb problemes. Per exemple un artilugi per poder transportar aigua amb facilitat, donar llum a l'interior d'una cabana on no hi ha electricitat, un molí de gra fet amb una bicicleta... encara que semblin invents del TBO, són molt enginyosos i realitzables amb facilitat, cosa que els fa molt importants malgrat la senzillesa. Alguns, els relatius a la medicina o la comunicació són una mica més complexos però també factibles.

Després de deixar l'equipatge torno a sortir d'expedició. Ara a la Fundació MAPFRE on hi ha l'exposició Carter-Bresson. FAN-TÀS-TI-CA. Una delícia de visió del món i la gent personalíssima. Bé , no cal que us descobreixi ara la vàlua d'aquest, no fotògraf sinó cronista de la vida a través d'ell i de la imatge. En les seves fotos no només hi és ell sinó les persones, els llocs, les cultures, en fi la vida.

A la Biblioteca Nacional veig una sobre Pesoa que no m'acaba de convèncer. Cartes, referències en diaris, escrits. Tot relacionat amb Espanya i alguns personatges d'aquí. Però resulta que tot són impressions seves, cap realitat. Per exemple cartes amb l'Unamuno a qui mai no va conèixer, opinions sobre la política espanyola sense haver estat mai aquí... No vull dir que tot això no sigui vàlid, és clar que sí, pots tenir opinió sobre el que no has experimentat directament, però l'exposició en sí em va semblar una mica gratuïta.

També hi havia una que es deia Fotografiar España, una visió de tipus, llocs etc .per diversos fotògrafs, molts d'ells desconeguts. Estava bé, és clar, però venint de la de Cartier Bresson ...

I encara vaig tenir l'humorada (relment la meva capacitat per veure museus i exposicions és notable) d'anar a visitar el Museu Sorolla que ha estat tancat molt temps per obres i no l'havia pogut veure cap de les vegades que havia estat a Madrid. Aquest museu era la seva casa, una casa enorme, en un barri una mica lluny del centre. Allí s'hi troba, no solament la col·lecció de pintures d'ell (una bona colla), sinó també els mobles, els ambients, el jardí - deliciós- la seva col·lecció de ceràmica popular, escultures, talles, mosaïcs, catifes, llums... una casa que podria ser un horror al tenir tantíssimes coses però que està condicionada i ordenada tan bé que res no molesta. Un tipus de museu entranyable i personal que també té el seu encant.

I després de la passejada corresponent, o no, me'n vaig cap a caseta, un  Hostal recomanat pel meu nebot que a Barcelona dirigeix un hotelet. Està molt bé, tot és novíssim, i molt suficient pel que jo volia: simplement un lloc net per anar a dormir un dia i sense cap mandanga especial. Està davant d'un Corte Inglés on em compro alguna cosa per sopar mentre preparo l'estratègia de l'endemà.

Seguiré. Tot això va ser el primer dia des de la 1'30 fins les 8 del vespre.